Per al conjunt d’Espanya es preveu que el nombre de turistes caigui un modest 0,2%. Aquest percentatge, però, serà més gran en el cas de Catalunya, on la caiguda pot arribar a situar-se en el 4%. Bona part d’aquests mals resultats és atribuïble a l’evolució dels mercats britànic, italià o alemany, els quals presentaran taxes de reducció superiors al 6% en el cas català.

A què es deu aquesta forta caiguda? Si mirem les perspectives d’estada mitjana, s’observa però que aquesta augmentarà lleugerament (un 2,1% a Catalunya). Aquesta tendència del creixement de les estades mitjanes ja va teni lloc l’any passat, justament quan es va iniciar la caiguda en el nombre de turistes. Una possible explicació d’aquestes xifres divergents pot ser que la molt negativa evolució del turisme de “city breaks” que tant es van popularitzar a mitjans de la dècada gràcies sobretot a les línies de baix cost. Passat l’efecte novetat i amb uns preus dels bitllets en ascens continu és previsible que aquest tipus de turisme estigui tornant a un cert punt d’equilibri.

Finalment cal revisar una tercera variable, que de fet és la més rellevant: la despesa. En termes de despesa diària per turista s’estima una caiguda lleugera (-1,4%), el que unit al creixement de l’estada fa que la despesa per turista augmenti un 0,7%. I, combinant-ho amb l’evolució del nombre de turistes, farà que la despesa total caigui un 3,4%, fins als 9.283 milions d’euros.

Males perspectives? No necessàriament. Fins ara només s’ha comentat l’evolució del turisme estranger. És previsible, però, que el turisme interior augmenti significativament a causa de la crisi. Malauradament les dades no permeten fer previsions acurades i comparables amb les presentades anteriorment, el que permetria obtenir una xifra d’evolució global. També, però, cal qüestionar-se si l’estratègia que es va seguir fa uns anys (basada en molts turistes i poca estada i despesa) ja ha arribat als seus límits i no caldria apostar per noves estratègies per captar i retenir turisme que permeti mantenir, i fins i tot augmentar la despesa turística.

Tal i com era previsible, la demanda turística provinent de l’estranger tindrà una contracció significativa, que pel conjunt de l’any serà del -5,7% pel cas de Catalunya. Aquesta caiguda s’explica especialment per la forta caiguda en el nombre de turistes (-9,6%), mentre que tant la despesa diària com l’estada mitjana mostren un comportament lleugerament positiu. Segons els autors de l’informe, el fet de comptar amb menys turistes i que gasten més es deu a què la contracció de turistes s’ha centrat sobretot en aquells segments més sensibles al preu i que, per regla general, mostraven un patró de despesa més ajustat. Pel cas del conjunt d’Espanya, el retrocés és sensiblement inferior, però també significatiu. L’informe desagrega per orígens dels turistes i preveu fortes devallades pel que fa al mercat italià i francès, dos mercats claus per al turisme català. En canvi, la caiguda del turisme britànic que es preveu és més reduïda, ja que l’ajustament es va començar a produir durant el 2008.

Cal tenir en compte però que de consumar-se aquestes taxes de caiguda (i les dades del primer quadrimestre confirmen que la tendència anirà per aquí) l’activitat turística retornaria a nivells del 2005. Caldria pensar doncs, que els anys 2006 i 2007 van ser anys excepcionals. Un altre aspecte que l’estudi no recull (millor dit, no pot recollir-lo per manca de dades consistents) és l’impacte que la crisi tindrà sobre el turisme interior o el turisme provinent de la resta d’Espanya (pel cas de Catalunya). Molt probablement aquest contribuirà a moderar la caiguda del turisme provinent de l’estranger, ja que probablement molts turistes catalans o espanyols optin per fer turisme interior en comptes de marxar a l’estranger.

Enllaç al document complet de l’Índex UAB 2009