A l’entrada anterior comentàvem el previsible estancament de l’activitat turística per al 2008, segons les estimacions de l’Índex UAB d’Activitat Turística. Malauradament, per manca de disponibilitat de dades oficials, l’Índex no inclou una previsió del que passarà amb el mercat interior (catalans o persones de la resta d’Espanya que faran turisme a Catalunya).
Quines són les previsions? A priori, el fet de què no estiguem en un període de bonança econòmica pot estimular el turisme interior en detriment del turisme a d’altres països. Però aquesta no és l’única variable a tenir en compte. El preu del transport, el preu dels productes turístics a les diferents destinacions i sobretot el tipus de canvi poden afectar les decisions d’un potencial turista en una direcció o en una altra.
De moment, tots els factors, llevat dels relacionats amb la renda (o amb les expectatives de renda) juguen favorablement. Els preus del transport han patit encariments modestos, moltes destinacions turístiques de fora d’Espanya permeten encara “estalviar diners” respecte a quedar-se a estiuejar a Espanya i el tipus de canvi juga a favor d’anar a destinacions com els Estats Units o el Japó.
Previsiblement, però, el 2009 serà l’any de quedar-se a casa, seguint les recomanacions del conseller Huguet. Probablement la situació econòmica no acompanyarà (sense descartar la possibilitat d’estar en recessió econòmica), els preus dels transports s’hauran apujat (especialment en els vols de les companyies de baix cost) i probablement el tipus de canvi no sigui tan favorable. Així mateix, i fruit de la menor activitat, els preus dels productes turístics pressionaran a la baixa.
El passat dimarts es presentà l’edició del 2008 de l’Índex UAB d’Activitat Turística, un estudi de recerca l’objectiu principal del qual és oferir una previsió del mercat turístic català i espanyol en les seves diferents variables (nombre de turistes, estada mitjana i despesa diària). Aquest estudi, que ja va per la seva setena edició, ha estat tradicionalment un bon predictor del que ha acabat passant a la realitat.
Si ens guiem per les previsions, la cosa no pinta massa bé pere al mercat català, ja que l’activitat turística s’incrementarà un modestíssim 0,2% pel que fa al turisme estranger. Res a veure amb els increments del 4% que es van experimentar els anys 2004 i 2005. Tot i això, el nombre de turistes que arribaran serà de 16,4 milions, una xifra molt important.
A què es deuen aquestes magres expectatives? Senzillament a l’esgotament del nou jaciment de turistes que va representar la combinació Regne Unit + low cost. Aquest binomi fou el responsable del fort increment de l’activitat turística entre el 2004 i el 2006. La debilitat de l’economia britànica, unida al tipus de canvi, i també als majors costos derivats de l’alça del preu del petroli estan ja passant factura. Malauradament al tractar-se d’un mercat molt madur, no hi ha grans mercats turístics que permetin compensar aquest estancament. Únicament mercats emergents (com els de l’Est d’Europa) poden ajudar a pal·liar la situació, però de manera parcial.
Un tema interessant de veure és l’evolució per factors. Així, mentre s’espera que el nombre de turistes estrangers s’incrementarà en un 2,7%, la despesa diària ho farà només un 1,3%, mentre que l’estada mitjana dels turistes es reduirà en un 3,8%. Tornem al problema de sempre: venen més turistes, però s’estan menys dies, i gasten menys del que desitjaríem.
