<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Economing &#187; tipus de canvi</title>
	<atom:link href="http://www.economing.com/tag/tipus-de-canvi/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.economing.com</link>
	<description>Economia 2.0 by David Rodríguez</description>
	<lastBuildDate>Sat, 23 Oct 2010 09:23:02 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.1</generator>
		<item>
		<title>El no-rècord del preu del barril de petroli</title>
		<link>http://www.economing.com/2009/01/18/el-no-record-del-preu-del-barril-de-petroli/</link>
		<comments>http://www.economing.com/2009/01/18/el-no-record-del-preu-del-barril-de-petroli/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 18 Jan 2009 21:45:44 +0000</pubDate>
		<dc:creator>David</dc:creator>
				<category><![CDATA[economia]]></category>
		<category><![CDATA[inflació]]></category>
		<category><![CDATA[preu petroli]]></category>
		<category><![CDATA[tipus de canvi]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.economing.com/?p=462</guid>
		<description><![CDATA[A mitjans del 2008 el preu del petroli va estar a punt de fregar la ratlla dels 150 dòlars per barril. Es tractava de la culminació d&#8217;un rally alcista que s&#8217;havia iniciat uns anys abans i que havia estat justificat per la creixent demanda de les economies emergents i una oferta estancada (no per culpa [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<div id="attachment_463" class="wp-caption aligncenter" style="width: 510px"><img class="size-large wp-image-463 " title="oil_real_prices_4015_image001" src="http://www.economing.com/blog/wp-content/uploads/2009/01/oil_real_prices_4015_image001-500x340.gif" alt="oil_real_prices_4015_image001" width="500" height="340" /><p class="wp-caption-text">Preus constants de desembre de 2008. Font: Departament d&#39;Energia dels EE.UU, Banc d&#39;Espanya i INE.</p></div>
<p>A mitjans del 2008 el preu del petroli va estar a punt de fregar la ratlla dels 150 dòlars per barril. Es tractava de la culminació d&#8217;un rally alcista que s&#8217;havia iniciat uns anys abans i que havia estat justificat per la creixent demanda de les economies emergents i una oferta estancada (no per culpa de la guerra d&#8217;Iraq, sinó  per la manca d&#8217;inversió durant els anys noranta en nous jaciments o plantes de tractament, a causa dels baixos preus del cru).</p>
<p>Malgrat tot,  per al consumidor espanyol, aquests no va ser un &#8220;màxim històric&#8221;. Les raons són eminentment dues:</p>
<p><strong></p>
<ul>
<li><span style="font-weight: normal;"><strong>El factor preus.</strong> Les dades generalment es presenten en preus corrents. Si es fa la correcció en preus constants, per exemple, es pot veure com els 39 dòlars per barril que es pagaven el gener de 1981 es transformen en 96 dòlars expressats en preus de l&#8217;any 2006.</span></li>
</ul>
<p></strong></p>
<p><strong></p>
<ul>
<li><span style="font-weight: normal;"><strong>El factor tipus de canvi.</strong> El tipus de canvi entre la pesseta (a partir del 1999, l&#8217;euro)  i el dòlar ha anat fluctuant al llarg d&#8217;aquestes darreres dècades, molts cops en la direcció oposada a la variació del preu del petroli.</span></li>
</ul>
<p></strong></p>
<p>Si conjuguem aquests dos efectes, podem generar un gràfic com el que acompanya aquesta entrada. En aquest gràfic hem agafat el preu del barril del petroli expressat en dòlars, l&#8217;hem convertit a euros per a un ciutadà espanyol (això vol dir que fins l&#8217;any 1998 el tipus de canvi correcte és el de la pesseta contra el dòlar), i l&#8217;hem ponderat per l&#8217;índex de preus al consum espanyol.  El resultat d&#8217;aquesta doble transformació és que, malgrat situar-se en màxims històrics en termes nominals (a preus corrents), el preu del barril del petroli en termes reals per a un consumidor espanyol era més baix a mitjans del 2008 que a principis dels vuitanta. És a dir, les xifres de l&#8217;any passat no van ser realment uns preus rècord, malgrat que la nostra butxaca a l&#8217;hora d&#8217;anar a la benzinera apuntés tot el contrari.</p>
<p><strong>Per saber-ne més:</strong> <a href="http://www.eia.doe.gov/emeu/steo/pub/fsheets/real_prices.html">Real Petroleum Prices</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.economing.com/2009/01/18/el-no-record-del-preu-del-barril-de-petroli/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>3</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>L&#8217;Índex McMenú</title>
		<link>http://www.economing.com/2007/06/02/el-indice-mcmenu/</link>
		<comments>http://www.economing.com/2007/06/02/el-indice-mcmenu/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 02 Jun 2007 09:59:51 +0000</pubDate>
		<dc:creator>David</dc:creator>
				<category><![CDATA[economia]]></category>
		<category><![CDATA[paridad de poder de compra]]></category>
		<category><![CDATA[paritat de poder de compra]]></category>
		<category><![CDATA[tipos de cambio]]></category>
		<category><![CDATA[tipus de canvi]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.economing.com/2007/06/02/el-indice-mcmenu/</guid>
		<description><![CDATA[Des de fa dues dècades el setmanari The Economist compila un índex anomenat Big Mac, en honor al producte més famós de McDonalds. Aquest Índex té com a objectiu observar les diferències entre els preus d&#8217;un mateix producte servit en les mateixes condicions en diferents països. El raonament és senzill: el producte hauria de vendre&#8217;s [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Des de fa dues dècades el setmanari <a href="http://www.economist.com">The Economist </a>compila <a href="http://www.economist.com/markets/Bigmac/Index.cfm"> un índex anomenat Big Mac</a>, en honor al producte més famós de McDonalds. Aquest Índex té com a objectiu observar les diferències entre els preus d&#8217;un mateix producte servit en les mateixes condicions en diferents països. El raonament és senzill: el producte hauria de vendre&#8217;s al mateix preu en tots els països, un cop convertit el preu a una moneda comuna (per exemple el dòlar). </p>
<p>Com és previsible, això no és així. En alguns països (per exemple a la Xina, Japó o Aràbia Saudita), un Big Mac pot sortir extremadament barat (menys d&#8217;1 dòlar). En canvi, menjar-ne un a Islàndia, Suïssa o Kuwait pot arribar a costar 8 dòlars. Aquestes diferències de preu poden deure a molts factors: el fet que hi hagi o no competidors en el mercat, els costos de la mà d&#8217;obra o la sobrevaloració / infravaloració de la moneda local. </p>
<p>Des de fa uns anys, amb la introducció de l&#8217;Euro, l&#8217;Índex únicament proporciona dades agregats per a la euroarea. És una pena, ja que ens impedeix veure les diferències existents entre els diferents països que, com és lògic, no es deuen a factors monetaris. </p>
<p>Us proposo un exercici: compilar l&#8217;Índex McMenú per als països de l&#8217;àrea euro. Per què el McMenú i no el Big Mac? Per la senzilla raó que actualment la majoria de comandes es basen en un menú, no en un únic producte. A més, es tracta d&#8217;una opció que està present en l&#8217;oferta a tots els països participants. Emulant a <em>Supersize me</em>, triarem el menú gran. </p>
<p>Aquí van les primeres dades: </p>
<p>Alemanya: 5,40 euros<br />
Àustria: 4,99 euros </p>
<p>Si teniu més dades, inseriu un comentari i actualizaré la llista.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.economing.com/2007/06/02/el-indice-mcmenu/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>5</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>

