Divuit beneficiaris. Aquesta és la xifra que s’ha aconseguit en el primer mes de vigència del Pla VIVE (VehÃculo Innovador, VehÃculo Ecológico), destinat a la renovació del parc mòbil. Malgrat no tractar-se d’un perÃode representatiu, el baixÃssim nombre de beneficiaris del pla en relació al nombre d’automòbils venuts (58.300 només el mes d’agost) fa intuir que el pla esdevindrà un sonor fracà s.
Al meu entendre, els dos grans errors d’aquest pla han estat (1) el sistema de subvenció, mitjançant una bonificació en el préstec en comptes d’un ajut directe per una quantitat equivalent, i (2) l’antiguitat mÃnima requerida. En el primer lloc, s’obliga al potencial beneficiari a finançar mitjançant un préstec l’adquisició del vehicle, el que potser no té massa sentit quan es tracta de cotxes de la banda baixa de preu (una de les condicions per a la financiació és que el vehicle no tingués un cost superior als 20.000 euros). Pel que fa a l’antiguitat mÃnima, aquesta és excessiva, ja que el parc de vehicles amb més de 15 anys és testimonial i en la majoria de casos correspon a persones que utilitzen l’automòbil de manera molt circumstancial i que, cas de canviar-lo, es decanten per models de segona mà .
El pla, malgrat el que diguin alguns crÃtics, tenia coses positives, com la de subvencionar únicament aquells vehicles amb menors emissions contaminants. Donar mà niga ampla en aquest aspecte el converteix en un ajut obert a la indústria del automòbil, el que el faria de difÃcil justificació, fins i tot invocant motius de seguretat.
És possible repescar el pla? Penso que sÃ, si es redueix l’antiguitat mÃnima a vuit anys, i es reconverteix en un ajut en efectiu en comptes d’una subvenció al préstec.
Una de les mesures més controvertides del Ministeri de l’Habitatge ha estat la implantació de l’anomenada renda bà sica d’emancipació. Ja en aquells moments es van comentar alguns dels problemes que podia generar una mesura com aquella, basada en donar una subvenció a un col·lectiu determinat.
Gairebé nou mesos després ja podem veure els efectes d’aquesta mesura. Avui ha aparegut una notÃcia a El PaÃs que comenta algunes de les disfuncions i abusos que ha generat aquesta mesura i que, no per casualitat, coincideixen fil per randa amb els raonaments que molta gent va fer mesos enrere: és una mesura inflacionista, els principals beneficiaris de la mesura seran qui menys ho necessiten (els propietaris) i pot arribar a expulsar del mercat als qui no estan en condicions d’optar a aquestes ajudes.
En altres paraules, aquests ajuts acabaran convertint-se en objecte d’estudi als manuals d’economia, secció “la ineficiència de la intervenció estatal”.
El passat dijous apareixia al DOGC el Decret sobre mesures de simplificació de trà mits administratius. Es tracta d’un decret llargament esperat i que dóna cobertura a un Pla de Mesures que fou aprovat l’estiu passat. A grans trets, es pretén eliminar alguns trà mits innecessaris, unificar-ne d’altres i reduir la paperassa en allò que sigui possible.
Una lectura del Pla de Mesures dóna una idea de la gran quantitat de trà mits que un empresari ha de cobrir per tenir el seu negoci en ordre. En alguns casos, algunes d’aquestes obligacions són supèrflues i es deuen a la simple acumulació de normes que s’han anat aprovant sense tenir en compte les preexistents. En d’altres, la descoordinació entre administracions l’acaba pagant el ciutadà , havent de presentar documentació que hauria d’obrar en poder de les administracions (com justificants d’estar al corrent dels autònoms, certificacions de tÃtols acadèmics oficials o una cosa tan senzilla com el DNI).
El pla introdueix dues idees interessants. La primera, procurar que preferentment les relacions amb l’administració es duguin de manera telemà tica. De fet, bona part de les mesures concretes van en aquesta lÃnia i consisteixen en crear la via telemà tica per a resoldre trà mits. La segona, l’ús creixent de la declaració responsable en comptes d’haver d’aportar paperassa per justificar documentalment les sol·licituds.
No obstant, el pla podria ser poc ambiciós, ja que únicament es refereix a aquells trà mits que ara es duen a terme a l’Oficina de Gestió Empresarial i que bà sicament afecten a l’inici i cessament d’operacions de negocis i establiments. Es nota a faltar, per exemple, una major coordinació amb altres trà mits necessaris per a les empreses, com poden ser els de medi ambient o de treball.
Un altre tema no resolt, però aquest més complicat, és la cerca d’una major coordinació entre administracions. El ciutadà no hauria de ser la vÃctima de què els sistemes informà tics no permetin creuar informació o de què no hi hagi un conveni entre administracions per a intercanviar-se dades.
Malgrat les limitacions, benvingut sigui un pla com aquest, i esperem que no quedi com un fenomen aïllat.
L’habitatge està sent un dels camps on més han abundat les promeses electorals. Promeses de construcció de milers i milers d’HPO, xecs-lloguer… i ara la proposta de què els contribuents es puguin deduir el 25% del cost de la hipoteca, en comptes del 15% actual.
Considero que no és una bona proposta per les següents raons:
- Tothom ha de tenir dret a un habitatge. Per tant, tothom hauria de ser tractat per igual, fiscalment parlant. Una deducció com la que es planteja agreujaria la discriminació d’aquells qui opten(o es veuen obligats) per alternatives a l’habitatge de compra.
- Si la deducció té com a finalitat fomentar l’estalvi a llarg termini, existeixen força instruments tant o més actractius que mereixerien ser objecte del mateix tracte que l’adquisició d’un habitatge. Un dels problemes als quals ens estem enfrontant a causa d’aquesta discriminació és el fet de què bona part dels estalvis han anat dirigits a inversions de dubtosa productivitat.
- No està gens clar qui es beneficiaria realment d’aquesta deducció extra. Teòricament és el propietari, però a la prà ctica ha estat la part venedora qui s’ha endut bona part d’aquesta deducció. Quelcom semblant està passant amb els famosos xecs-lloguer.
La millor deducció és doncs, la seva eliminació. Ara bé, cal tenir en compte que moltes persones han pres la seva decisió d’adquirir un habitatge tenint en compte aquestes deduccions. Per tant el nou sistema impositiu hauria de respectar, d’una forma o una altra aquests drets adquirits.
Divuit beneficiaris. Aquesta és la xifra que s’ha aconseguit en el primer mes de vigència del Pla VIVE (VehÃculo Innovador, VehÃculo Ecológico), destinat a la renovació del parc mòbil. Malgrat no tractar-se d’un perÃode representatiu, el baixÃssim nombre de beneficiaris del pla en relació al nombre d’automòbils venuts (58.300 només el mes d’agost) fa intuir que el pla esdevindrà un sonor fracà s.