Arxiu d'Etiquetes de 'ocupació'

Per què la manca de formació és un problema

quatremotorsVint anys enrere es va constituir una associació anomenada “Els 4 motors d’Europa”, composada per Catalunya, Baden-Württemberg, Llombardia, Rhône-Alpes. Es tractava de regions relativament grans, amb una estructura sectorial més o menys similar i que actuaven de locomotores de les economies dels seus països respectius. Si bé el projecte s’ha anat apaivagant en els darrers anys, formalment encara existeix i, el que és millor, facilita la possibilitat de realitzar comparacions interregionals i establir objectius basats en benchmarks.

Una de les dades que pot ser interessant de contrastar és fins a quin punt existeix un dèficit formatiu a l’economia catalana, un tema força recurrent. Gràcies a Eurostat tenim informació homogènia de la distribució de la població ocupada pel major nivell formatiu aconseguit. En principi, esperaríem que no existissin moltes diferències en l’estructura per nivells educatius de la població ocupada, si tenim en compte que l’estructura sectorial és més o menys similar.

Però només donant una ullada al gràfic ja veiem que hi ha més diferències que semblances. Les diferències entre Catalunya i Baden-Württemberg salten a la vista. Mentre al bressol de la Daimler-Benz el 85% de la població ocupada té un nivell d’estudis superior als obligatoris, a Catalunya aquesta proporció no arriba al 60%. No només això: el percentatge d’ocupats amb formació secundària postobligatòria (bàsicament FP de grau mitjà) d’aquesta regió alemanya multiplica per 2,5 el català.

Catalunya tampoc s’assembla massa a la Llombardia. Si bé el percentatge d’ocupats amb estudis bàsics és similar (al voltant del 40%), existeixen notables diferències en la composició per estudis postobligatoris. Així, la majoria d’ocupats de la Llombardia amb estudis postobligatoris tenen estudis secundaris, mentre que a Catalunya passa el cas contrari (primen els superiors, i en especial els universitaris, davant de la formació professional).

Alguna cosa caldrà canviar si no volem que la formació dels nostres ocupats sigui un fre al desenvolupament d’una economia basada en la productivitat.

Quants treballadors necessitarem en el futur?

A finals de febrer, el CEDEFOP (The European Centre for the Development of Vocational Training) va presentar el primer estudi sobre la demanda de treballadors a la Unió Europea amb horitzó 2015. Sorprenentment, fins ara no ha existit un estudi sistemàtic sobre les necessitats de nous treballadors als diferents països de la Unió, el que hauria estat molt útil a l’hora de dissenyar polítiques educatives o d’immigració, entre d’altres.

Cenyint-nos al cas espanyol hi ha una sèrie de dades que crec mereixen ser comentades.

  • Es preveu que en el període 2006-2015 es necessitin una mica més de 5 milions de nous treballadors. D’aquests la immensa majoria (més o menys 4 milions) haurien de substituir treballadors que previsiblement sortiran del mercat laboral, mentre que només caldran poc més d’un milió de treballadors per cobrir nous llocs de treball. Cal tenir en compte, que en el període 1996-2005, el nombre d’ocupats a Espanya va passar de 12,9 milions a 19. En altres paraules, el ritme de creació de nous llocs de treball serà molt inferior al de la darrera dècada.
  • Per ocupacions, és interessant veure que totes elles, a excepció dels treballadors vinculats a feines agrícoles o pesqueres crearan ocupació. No obstant això, en alguns sectors la creació d’ocupació serà exclusivament per reposar treballadors que surten del mercat laboral. Aquest és el cas de les ocupacions vinculades als sectors industrials i també els treballadors administratius.
  • Els tècnics de suport, en canvi, seran el grup que en termes relatius creixerà més, especialment en llocs de treball de nova creació. També caldrà més mà d’obra no qualificada i treballadors en el sector serveis, en aquests casos principalment per reposició.
  • El grup de professionals, que és l’habitat natural de les persones amb formació universitària, creixerà, però moderadament. Previsiblement no serà capaç d’assumir el nombre de titulats que cada any surten de les universitats espanyoles.

Cal tenir en compte que totes aquestes previsions depenen críticament de dos factors: d’extrapolar dades històriques econòmiques (creixement del PIB, productivitat, estructura sectorial…) i de la composició de la força de treball, a més de fer una llarga sèrie de supòsits. Els nombres cal agafar-los amb una certa cautela, per si és important la tendència que apunten.