La mesura sembla que ha agradat a patronal i treballadors, que feia anys perseguien aquesta fita. Però què passa amb els clients? Quan les caixes van decidir tancar les oficines en dissabte es va dedidir obrir una tarda a la setmana (el dijous) durant la temporada d’hivern per tal de compensar aquells clients que no podien visitar les oficines de dilluns a divendres. No sembla que aquest sigui el cas. Si es vol anar a demanar una hipoteca o a fer una cosa tan senzilla com contractar un fons de pensions, cal passar per la oficina en hores “d’oficina”, és a dir, pels matins dels dies feiners.

Crec que aquesta mesura va contra la corrent dominant. S’ha parlat molt de liberalitzar horaris comercials i fins i tot alguns qüestionen el fet de què els centres comercials només puguin obrir un nombre determinat de diumenges a l’any. En canvi, poques han estat les veus que s’han escoltat demanant uns horaris bancaris més amplis. No s’entén per exemple, que no puguin existir oficines bancàries obertes al públic per les tardes o en dissabtes. No cal que estiguin obertes totes i cadascuna de les oficines de la xarxa comercial: només cal que hi hagi alguna oficina on el client pugui resoldre una gestió presencialment.

La situació actual difereix notablement de la de fa dues dècades, quan es va produir el primer pas per al tancament en dissabtes. Unes entitats financeres que han apostat per perfils decididament comercials, i la consolidació d’Internet poden posar les coses difícils a les entitats tradicionals. Al capdavall… si el meu banc de tota la vida m’obliga a anar en hores que a mi no em van bé i tampoc manté amb mi el grau de coneixement que tenia anys enrerre, per què haig de continuar pagant tota aquella infraestructura?

Curiosament una de les entitats financeres que ha apostat per dur el seu negoci íntegrament via Internet anuncia que obrirà una cinquantena d’oficines comercials en horari de matí i tarda…