Arxiu

El millor de Caprabo: la mineria de dades

Publicat
per
admin
el 11 abril 2008
en business
. 3 Comentaris

descompte capraboMolt sovint els projectes empresarials modèlics tenen departaments que no mereixen tal qualificatiu. Però també sol passar el fenomen invers: empreses a les que no els hi van ver les coses però que tenen departaments que destaquen respecte als dels seus competidors.

Això és el que li ha passat a Caprabo amb el seu departament de màrqueting. Mentre la companyia es veia abocada a un procés de reestructuració unit a un canvi en la propietat, el departament de màrqueting dissenyava una estratègia encaminada a fidelitzar millor els clients. Fins llavors, Caprabo tenia el clàssic programa de fidelització basat en una targeta que permetia acumular punts per al posterior bescanvi en productes, o descomptes en les benzineres pròpies. Així mateix, també permetia fer la compra amb un 5% descompte un dia determinat de la setmana.

El nou plantejament fou radicalment diferent. En comptes de fer un programa de fidelització estàndard es va optar per oferir un programa per als clients habituals basat en els seus hàbits personals de compra. Per què oferir descomptes en bolquers a un single? No li seria més útil que li fessin descomptes en amanides preparades o en vins d’importació? A partir d’aquesta premisa, es van detectar perfils de clients en funció del tipus de compres que realitzaven, i s’oferien els descomptes o promocions en funció del perfil de client. El sistema funciona gràcies a la mineria de la ingent quantitat de dades que proporcionen les compres de desenes de milers de clients que cada dia passen per un establiment de la cadena.

De fet, el sistema és tan bo que probablement sigui de les poques coses que sobrevisqui al vell Caprabo, tal i com ha comentat el president d’Eroski. Fins i tot s’està estudiant la possibilitat d’exportar aquesta tecnologia al conjunt d’Eroski.

La productivitat, la gran oblidada

Publicat
per
admin
el 4 abril 2008
en economia
. 3 Comentaris

La desacceleració ja és un fet. A principis d’any eren pocs els qui apostaven per un creixement inferior al 3%. Ara, el consens és que el creixement, en el millor dels casos s’aproparà al 2,5% i ja hi ha qui pensa que es tancarà l’any amb taxes de creixement del 2%. Sembla que el 2009 i el 2010 no seran anys massa bons i fins i tot existeix la possibilitat de que s’entri en recessió (és a dir, que l’economia no creixi). Passats aquests dos anys d’ajustament, es preveu que l’economia vagi creixent, però a un ritme moderat, proper al 2%.

Males notícies? Depèn de com es mirin. Des d’un punt de vista estrictament quantitatiu, no són bones, acostumats a créixer a ritmes del 4% anual. Però bona part del creixement de la darrera dècada ha estat excepcional i difícilment repetible en molts anys. I ha estat gràcies a dos motors: el totxo i la immigració.

El creixement econòmic d’un país es pot descomposar per la banda de l’oferta en dues components. La primera mesura l’increment de la població ocupada, mentre que la segona mesura el creixement de la productivitat. En el cas espanyol, el creixement econòmic s’ha degut casi exclusivament a la primera, mentre que la productivitat ha crescut a taxes pràcticament nul·les. El creixement de la població ocupada ha estat possible, primer per l’existència d’una bossa d’aturats, per la incorporació de la població femenina, i finalment, per un massiu procés d’immigració, ajudat pels problemes polítics i econòmics dels països d’origen de la majoria d’immigrants.

Però aquest creixement no hauria estat possible si no hagués estat per la demanda, I és aquí on la construcció i les activitats immobiliàries han jugat el seu paper. La rebaixa dels tipus d’interès, i el creixent atractiu de moltes zones turístiques van animar el mercat immobiliari, el qual també s’ha vist beneficiat per la pròpia immigració. Al seu torn, la revalorització dels habitatges va dur força diners a les butxaques (producte d’alienacions d’actius o bé d’endeutament amb garantia hipotecària), una part dels quals es va destinar a consum (des de cotxes fins a tractaments de cirurgia estètica, passant per la restauració) i que va contribuir a mantenir fort el consum durant força temps. En definitiva, un cercle virtuós.

Però ara aquest cercle virtuós s’ha trencat. Els habitatges ja no es venen si no es amb una substancial rebaixa. Com els habitatges no es venen, és arriscat invertir en la construcció de nous habitatges. I si no hi ha nous habitatges no hi ha feina per molta gent. Probablement els fluxos migratoris comencin a decaure, i en comptes de què la població activa d’origen immigrant creixi a taxes de dos dígits ho faci per a dures penes compensar l’evolució de la població activa d’origen autòcton, que cau any rere any.

I si la població activa creix a un ritme no massa superior al creixement vegetatiu (tampoc està molt clar que puguem continuar acollint immigrants al ritme actual), haurà de créixer la productivitat si volem mantenir un ritme de creixement econòmic prou elevat. Una quimera? No tant. El fet que la productivitat hagi estat la gran oblidada d’aquests darrers anys deixa ampli de maniobra per a fer millores. Però això ja forma part d’un altre article…

El futur d’alguns centres comercials?

Publicat
per
admin
el 28 març 2008
en business i societat
. 5 Comentaris

Mesos enrere es va produir una notícia que passà desapercebuda, però força rellevant: el tancament dels cinemes Cinesa Montigalà. Malgrat que el tancament de cinemes ha estat una constant durant les darreres dècades, la importància d’aquest tancament rau en el fet que es tractava dels primers multisales situats en un centre comercial que baixaven la persiana. Els Lauren Girona, situats al polígon Mas Xirgu de Salt, van córrer idèntica sort. I de ben segur els tancaments de multisales en centres comercials continuaran.

El que encara no hem vist, en canvi, és el tancament de centres comercials. Aquest fet es deu principalment a què la majoria d’aquests recintes es van construir a finals de la passada dècada i s’han vist beneficiats per la bonança econòmica i els canvis de costums de compra. No obstant, a d’altres països, com els Estats Units, sí és habitual veure centres comercials que, després d’una vida més o menys digna, es veuen abocats al tancament per la manca de públic, l’escàs interès dels operadors i la necessitat de renovar-los de baix a dalt.

De fet, el fenomen dels dead malls és tan important que fins i tot tenen una pàgina web dedicada, amb un llistat dels centres comercials que han hagut de tancar les portes, amb fotografies i testimonis de persones que n’havien estat usuàries. El tret comú de la majoria d’aquests establiments fou haver estat construïts als seixanta i setanta, quan la suburbanització assolí el seu zenit, i estar situat en zones relativament poc atractives. Els processos de fusions i adquisicions dels noranta, particularment intensos en el sector del retail, van condemnar a força centres comercials, especialment aquells que havien quedat més obsolets.

De fet, però, a casa nostra ja tenim experiència en Dead Malls. Concretament n’hi va haver un de molt famós anomenat Hiper. Estava situat al Prat de Llobregat, a tocar de l’autovia de Castelldefels, una mica més allunyat del Carrefour i es dóna la circumstància de què fou la primera gran superfície que s’obrí a Espanya, allà pel 1972. Malgrat tot, tancà a principis dels vuitanta i durant molts anys es pogué veure la seva estructura anat cap a Sant Boi. Malauradament no he pogut trobar una foto d’aquest hiper que segurament els que sigueu de la zona i tingueu una certa edat recordareu.

Good bye Caprabo

Publicat
per
admin
el 24 març 2008
en business
. 6 Comentaris

Aprofitant la Setmana Santa, els supermercats Caprabo estan acometent una petita reestructuració força significativa: buidar els prestatges de productes de la marca Caprabo per donar pas als productes de la marca Eroski, el grup cooperatiu que des de fa uns mesos controla la històrica cadena catalana. Tot i que la marca Caprabo es manté en els supermercats (millor dit, els de Catalunya i una part de Madrid), desapareix com a marca blanca, tal i com Caprabo va fer al seu dia amb la marca Alcosto (una important cadena de supermercats madrilenys adqurida anys enrere per Caprabo).

Tot i que fa gairebé un any que s’anuncià la compra de Caprabo per part d’Eroski, pocs havien estat els signes evidents fins avui. Una de les causes d’aquest retard fou l’aprovació de l’operació de concentració. Un cop superat aquest escull calia superar-ne un altre igual o més difícil: unificar proveïdors, especialment per als productes de marca blanca. Potser per aquest motiu els canvis han trigat a fer-se evidents.

Per cert, si viu a prop d’un Caprabo i vol fer-se amb productes a bon preu, aprofiti l’oportunitat.

Els economistes no ho veuen tan negre

Publicat
per
admin
el 18 març 2008
en economia
. 0 Comentaris

Des de fa set anys, el Col·legi d’Economistes de Catalunya realitza una enquesta trimestral entre els seus col·legiats preguntant-los per la seva percepció de la situació actual de l’economia catalana i espanyola i les perspectives a curt termini. Es tracta d’una enquesta prou interessant: es realitza sobre un conjunt de persones ben informades sobre el que passa a l’economia i que també tenen contacte amb el teixit productiu.

Quina preveuen que sigui l’evolució? De manera poc sorprenent, la majoria d’economistes apunten a què la situació, tant a Catalunya com a Espanya, empitjorarà en els propers mesos. Ara bé, ni serà un empitjorament brusc ni, i aquí està el tema important, res que no estigués passant els darrers temps, especialment en el cas de l’economia catalana.

Una altra dada d’interès és la percepció que tenen sobre els principals problemes que té el nostre sistema econòmic. La gran majoria cita en primer lloc l’estat de les infraestructures. La inflació s’ha situat en segon lloc de les preocupacions, especialment a partir de l’estiu. La manca de reformes estructurals (liberalització de mercats, per exemple) també és un dels temes recorrentment citats. En canvi, els costos laborals apareixen en una posició secundària, com també hi són la feblesa de les exportacions o de la demanda interna.

Podeu consultar l’informe complet aquí.

Quants treballadors necessitarem en el futur?

Publicat
per
admin
el 17 març 2008
en economia i mercat de treball
. 1 Comentari

A finals de febrer, el CEDEFOP (The European Centre for the Development of Vocational Training) va presentar el primer estudi sobre la demanda de treballadors a la Unió Europea amb horitzó 2015. Sorprenentment, fins ara no ha existit un estudi sistemàtic sobre les necessitats de nous treballadors als diferents països de la Unió, el que hauria estat molt útil a l’hora de dissenyar polítiques educatives o d’immigració, entre d’altres.

Cenyint-nos al cas espanyol hi ha una sèrie de dades que crec mereixen ser comentades.

  • Es preveu que en el període 2006-2015 es necessitin una mica més de 5 milions de nous treballadors. D’aquests la immensa majoria (més o menys 4 milions) haurien de substituir treballadors que previsiblement sortiran del mercat laboral, mentre que només caldran poc més d’un milió de treballadors per cobrir nous llocs de treball. Cal tenir en compte, que en el període 1996-2005, el nombre d’ocupats a Espanya va passar de 12,9 milions a 19. En altres paraules, el ritme de creació de nous llocs de treball serà molt inferior al de la darrera dècada.
  • Per ocupacions, és interessant veure que totes elles, a excepció dels treballadors vinculats a feines agrícoles o pesqueres crearan ocupació. No obstant això, en alguns sectors la creació d’ocupació serà exclusivament per reposar treballadors que surten del mercat laboral. Aquest és el cas de les ocupacions vinculades als sectors industrials i també els treballadors administratius.
  • Els tècnics de suport, en canvi, seran el grup que en termes relatius creixerà més, especialment en llocs de treball de nova creació. També caldrà més mà d’obra no qualificada i treballadors en el sector serveis, en aquests casos principalment per reposició.
  • El grup de professionals, que és l’habitat natural de les persones amb formació universitària, creixerà, però moderadament. Previsiblement no serà capaç d’assumir el nombre de titulats que cada any surten de les universitats espanyoles.

Cal tenir en compte que totes aquestes previsions depenen críticament de dos factors: d’extrapolar dades històriques econòmiques (creixement del PIB, productivitat, estructura sectorial…) i de la composició de la força de treball, a més de fer una llarga sèrie de supòsits. Els nombres cal agafar-los amb una certa cautela, per si és important la tendència que apunten.

Jornades de portes obertes

Publicat
per
admin
el 15 març 2008
en immobiliari i màrqueting
. 0 Comentaris

Davant la crisi immobiliària, res com tornar a fer servir les eines de màrqueting que semblaven oblidades. Una d’elles, totalment impensable un parell d’any, ha estat realitzar jornades de portes obertes, amb l’objectiu d’estimular les vendes, de l’estil de les que fan els col·legis o les universitats per aquestes dates.

Una de les empreses més actives en aquest segment és FBEX. Aquesta promotora ha realitzat durant els darrers caps de setmana jornades de portes obertes a diferents promocions que té per la província de Barcelona. Fa un parell de setmanes, per exemple, li va tocar a una promoció a Sant Pere de Ribes.

FBEX ha realitzat altres accions de màrqueting de guerrilla. Per exemple, Gonzalo Bernardos comentava al seu bloc una acció promocional que realitzà per a clients dels gimnasos DiR on s’oferia un descompte implícit del 25 % en una promoció de Barcelona.

Dies d’impasse

Publicat
per
admin
el 10 març 2008
en economia i immobiliari
. 3 Comentaris

Aquests són dies d’impasse. La campanya electoral, fora de les promeses econòmiques, ha fet posposar algunes notícies sobre l’evolució de l’economia. Alhora, s’han anat propagant una sèrie de rumors sobre què passaria després de les eleccions. Alguns parlaven de bancs (més ben dit caixes d’estalvi) intervinguts i fins i tot d’alguna cotitzada en risc de fallida a la que estaven aguantant artificialment, fins després de les eleccions. A partir de llavors, s’oficialitzaria la crisi econòmica.

El dia D (per ser més precisos el D+1) ja ha arribat, i de moment, poca cosa hem vist. L’única incidència, ha estat un creditor que ha instat el concurs a Nozar, una immobiliària que no passa pels seus millors dies, a causa d’un deute relativament petit.

Veurem què passarà els propers dies…

25%? 15%? Millor eliminem les deduccions a la compra d’habitatge

Publicat
per
admin
el 4 març 2008
en economia i immobiliari
. 3 Comentaris

L’habitatge està sent un dels camps on més han abundat les promeses electorals. Promeses de construcció de milers i milers d’HPO, xecs-lloguer… i ara la proposta de què els contribuents es puguin deduir el 25% del cost de la hipoteca, en comptes del 15% actual.

Considero que no és una bona proposta per les següents raons:

  • Tothom ha de tenir dret a un habitatge. Per tant, tothom hauria de ser tractat per igual, fiscalment parlant. Una deducció com la que es planteja agreujaria la discriminació d’aquells qui opten(o es veuen obligats) per alternatives a l’habitatge de compra.
  • Si la deducció té com a finalitat fomentar l’estalvi a llarg termini, existeixen força instruments tant o més actractius que mereixerien ser objecte del mateix tracte que l’adquisició d’un habitatge. Un dels problemes als quals ens estem enfrontant a causa d’aquesta discriminació és el fet de què bona part dels estalvis han anat dirigits a inversions de dubtosa productivitat.
  • No està gens clar qui es beneficiaria realment d’aquesta deducció extra. Teòricament és el propietari, però a la pràctica ha estat la part venedora qui s’ha endut bona part d’aquesta deducció. Quelcom semblant està passant amb els famosos xecs-lloguer.

La millor deducció és doncs, la seva eliminació. Ara bé, cal tenir en compte que moltes persones han pres la seva decisió d’adquirir un habitatge tenint en compte aquestes deduccions. Per tant el nou sistema impositiu hauria de respectar, d’una forma o una altra aquests drets adquirits.

La caixa de bombons del Banc Sabadell

Publicat
per
admin
el 3 març 2008
en business
. 4 Comentaris

S’acosten les dates de les preceptives juntes d’accionistes, entre elles la del Banc de Sabadell, que se celebrarà el proper 27. Una de les peculiaritats d’aquesta junta d’accionistes és la caixa de bombons amb què l’entitat tradicionalment obsequia als seus accionistes. Es tracta d’un obsequi que té els seus orígens en l’època (no massa llunyana) en la què el banc no cotitzava a la borsa i bona part del seu accionariat era sabadellenc. Amb l’entrada al mercat de valors i la globalització de l’empresa (fusions i adquisicions incloses), l’obsequi ha perdurat, tot i que en la majoria de casos es reculli a l’oficina, i no al pavelló on se celebra la junta.

La caixa (no capsa) de bombons d’aquest any presenta una particularitat respecte la d’anys anteriors. Es tracta d’una caixa més compacta i de la qual han desaparegut les litografies que solien il·lustrar-les. Signe de canvis?

Per als malpensats, dir-vos que el contingut (i la marca de procedència) continuen sent els mateixos que els de sempre ;)