Entre les empreses destaca Weblogs, que l’any 2007 va declarar una facturació d’1,1 milions d’euros, una xifra que no està malament, però que si dividim pel nombre de blocs que mantenen, (36), dóna un resultat de prop de 30.000 euros de facturació. La resta d’empreses esmentades tenen facturacions força discretes. Per exemple, tot i que aquesta informació encara no apareix al registre, Meneame factura 48.000 euros anuals, tot i ser una de les principals fonts d’informació de la comunitat 2.0 hispana.

Si a més tenim en compte que aquestes xarxes són les úniques que poden gestionar publicitat per altres mitjans, o realitzar blocs patrocinats, el resultat és que queda demostrat que almenys viure del bloc no és el futur, al menys a Espanya. A més, les perspectives publicitàries a curt termini tampoc acompanyen, pel que no seria descartable començar a veure blogs professionals abaixant la persiana.

Els lectors de blocs econòmics quedarem orfes pel buït que deixa Altman. De totes maneres, esperem poder continuar gaudint dels continguts antics del bloc, una eina essencial per entendre com ha acabat afectant la globalització a les nostres vides.

Ha estat la crisi la “culpable” d’aquesta pausa del SIMO que pot arribar a ser definitiva? Cal tenir en compte que aquesta és la 48a edició i que per tant, aquest esdeveniment ha hagut de superar proves de foc com la crisi de finals dels setanta, la ràpida recessió del 93 i l’esclat de la bombolla tecnològica. A més, la crisi actual no ha afectat (de moment) al sector tecnològic.

Una explicació alternativa a l’aturada del SIMO és el declivi del concepte de fira tal i com s’entén tradicionalment. A aquesta teoria s’hi apunta Enrique Dans, qui argumenta que el target d’esdeveniments com aquests ja compta amb informació de primera mà gràcies a webs o blocs, el que fa poc útils les fires.  Aquesta teoria té un contraexemple: l’èxit rotund d’esdeveniments com el Mobile World Congress que des de fa uns anys se celebra a Barcelona.

Finalment, la tercera teoria, formulada per alguns comentaristes de blocs, és que la fi del SIMO es deu senzillament a una mala estratègia de l’organització, que no ha sabut mantenir el nivell de la fira, el que va provocar que les darreres edicions fossin una ombra del que va arribar a ser fa una dècada. Personalment penso que aquesta és la principal explicació. Els darrers moviments del SIMO, on tot hi cabia, van generar una fira on ni el professional s’hi sentia còmode, ni el públic en general trobava prou atractius per pagar l’entrada. De fet, per als visitants habituals, la fi ja estava cantada feia temps.

I arribats aquí, cal destacar una oportunitat: Barcelona pot recuperar el paper perdut quan perdé definitivament la fira d’informàtica (l’Informat) a finals de la passada dècada. Com?

1. Dirigint la fira principalment al públic en general (els professionals ja tenen el Mobile World Congress, que se solapa en molts àmbits).
2. Utilitzant la fortalesa del fenomen web 2.0, incorporant-lo en el nucli de la Fira.

Aquesta proposta penso que és factible. El sector tecnològic té molt de recorregut i les fires tenen encara un paper important de socialització. Només cal repensar com realitzar-la. Hi haurà algú que sàpiga aprofitar l’oportunitat?

Una dada interessant és que, a diferència d’altres xarxes socials que han tret la versió espanyola simultàniament a la francesa o l’alemanya, en aquest cas s’ha prioritzat l’espanyola. El motiu és l’important base d’usuaris hispanoparlants, que calculen en 1 milió.

Més sobre aquesta notícia  Noticiasdot.