Economing » tecnologia

SMS a 11 cèntims a la UE, llevat d’Espanya

David — Fri, 17 Jul 2009 17:46:37 +0000

Des de fa uns dies ja és possible enviar SMS arreu de la Unió Europea a 11 cèntims el missatge, gràcies a la iniciativa de la Comissió Europea. S’acaba així un dels més lucrosos (i escandalosos) negocis que havien mantingut les operadores de telefonia. Aquesta rebaixa però, no s’aplica als SMS nacionals, que continuaran valent 15 cèntims el missatge per a la immensa majoria d’usuaris. Segons sembla, la CMT, organisme regulador, s’ha rentat les mans i ha dit que de moment no forçarà rebaixes.

Increïble? Una mica. Si atenem a la literalitat del que se’ns ha venut, si envio un SMS de Barcelona (que se suposa que és dins de la UE) a Sabadell (que també se suposa és dins de la UE), el que caldria aplicar seria la tarifa d’11 cèntims, i no pas la de 15 cèntims. Sembla però, que el redactat oficial és un altre, i que només afecta als acords d’itinerància.

De moment tocarà pagar els SMS a 15 cèntims, llevat de què un opti per canviar d’operador i buscar-ne un (que n’hi ha) que ofereixen els SMS a preus substancialment inferiors.

Els efectes del “Plan E”

David — Fri, 10 Apr 2009 21:52:16 +0000

Plan E

Amb el nom de Pla E es coneix al conjunt d’accions empreses pel Govern d’Espanya a finals de 2008 per contrarestar el fort deteriorament de l’economia. Aquestes incloïen aspectes tan diversos com l’ampliació de les línies de finançament de l’ICO per a les PIMES, o la potenciació del tràfic de mercaderies per ferrocarril. Però segurament la mesura estrella d’aquest pla va ser l’anomenat Fons d’Inversió Local, consistent en un paquet de 8.000 milions d’euros destinat a la realització de petites obres municipals. El seu objectiu últim era proveir d’ocupació a una part important dels nous aturats, provinents del sector de la construcció. Segons les dades manejats, s’estima una creació de 278.000 llocs de treball directes i de fins a 400.000 d’indirectes.

Les particularitats d’aquest pla bàsicament dues:

En primer lloc el repartiment de fons es realitzava de manera proporcional a la mida de la població, per la qual cosa tots els municipis poden percebre quantitats per aquest concepte.
Les obres han d’iniciar durant 2009 i en qualsevol cas, han de justificar no més tard del primer trimestre del 2010.

L’aplicació del pla, però, ha estat controvertida. Així, des d’alguns fòrums s’ha criticat que el destí d’aquests ajuts sigui el costeja de les xarxes wifi, camps de futbol amb gespa artificial, o la construcció de bars i locals socials semblants . S’ha argumentat, per exemple, la paradoxa que suposa assignar 8.000 milions d’euros a noves obres mentre moltes empreses es veuen abocades al tancament pels retards en els pagaments de les administracions locals per serveis prestats.

Ha estat el Pla E i més concretament el Fons d’Inversió Local una bona idea?

Des d’un punt de vista econòmic, destinar inversions a infraestructures té un retorn social positiu. Tanmateix, una inversió en infraestructures per se no garanteix retorns socials positius. Pensem per exemple en aquell cas d’inversió al Japó en un llarg pont per unir dues illes … una de les quals comptava amb prou feines mig centenar d’habitants. La precipitació en el repartiment dels fons i en l’inici de les obres pot haver esbiaixat a la baixa la rendibilitat social de les obres.

L’objectiu del Pla E era generar llocs de treball. Les projeccions de llocs de treball a generar són el resultat d’extrapolar la generació mitjana de llocs de treball per unitat de despesa en obra pública. Tanmateix cal tenir en compte dues coses: (1) es tracta d’una mitjana que abasta un important nombre d’activitats (no és el mateix edificar un col legi d’instal lar gespa artificial en un camp de futbol) i (2) la inversió a realitzar és prou important com per alterar aquesta “generació mitjana de llocs de treball” basada en dades històriques. Molt ens temem, a la vista de la destinació dels recursos, que la generació real de llocs de treball serà clarament inferior a la prevista.

La tercera qüestió que cal plantejar és si existia una alternativa de ràpida implementació i no discriminatòria entre ciutadans per assignar els 8.000 milions d’euros del fons. Una alternativa que s’havia considerat era la d’emprar aquests recursos a pagar els deutes pendents d’ajuntaments amb proveïdors. Però una mesura d’aquestes característiques, que probablement hauria salvat més d’una empresa, s’enfrontaria al fet de tractar diferent als ciutadans en funció del municipi en el qual visquessin i, el que és pitjor, premiar aquells ajuntaments que no van poder satisfer les seves obligacions enfront de proveïdors.

La fi del SIMO: tres teories i una possible oportunitat

David — Wed, 15 Oct 2008 15:55:33 +0000

L’organització del SIMO (simposi internacional de mobiliari d’oficina en la seva versió tradicional) ha anunciat la cancel·lació de l’edició del 2008 a poc menys d’un mes de l’obertura. La raó adduïda per l’organització ha estat la forta minva d’expositors respecte de l’any anterior, a conseqüència de la crisi econòmica. Així mateix, es comenta que s’està treballant en un nou projecte de fira que veurà a la llum el proper any.

Ha estat la crisi la “culpable” d’aquesta pausa del SIMO que pot arribar a ser definitiva? Cal tenir en compte que aquesta és la 48a edició i que per tant, aquest esdeveniment ha hagut de superar proves de foc com la crisi de finals dels setanta, la ràpida recessió del 93 i l’esclat de la bombolla tecnològica. A més, la crisi actual no ha afectat (de moment) al sector tecnològic.

Una explicació alternativa a l’aturada del SIMO és el declivi del concepte de fira tal i com s’entén tradicionalment. A aquesta teoria s’hi apunta Enrique Dans, qui argumenta que el target d’esdeveniments com aquests ja compta amb informació de primera mà gràcies a webs o blocs, el que fa poc útils les fires. Aquesta teoria té un contraexemple: l’èxit rotund d’esdeveniments com el Mobile World Congress que des de fa uns anys se celebra a Barcelona.

Finalment, la tercera teoria, formulada per alguns comentaristes de blocs, és que la fi del SIMO es deu senzillament a una mala estratègia de l’organització, que no ha sabut mantenir el nivell de la fira, el que va provocar que les darreres edicions fossin una ombra del que va arribar a ser fa una dècada. Personalment penso que aquesta és la principal explicació. Els darrers moviments del SIMO, on tot hi cabia, van generar una fira on ni el professional s’hi sentia còmode, ni el públic en general trobava prou atractius per pagar l’entrada. De fet, per als visitants habituals, la fi ja estava cantada feia temps.

I arribats aquí, cal destacar una oportunitat: Barcelona pot recuperar el paper perdut quan perdé definitivament la fira d’informàtica (l’Informat) a finals de la passada dècada. Com?

Dirigint la fira principalment al públic en general (els professionals ja tenen el Mobile World Congress, que se solapa en molts àmbits).

Utilitzant la fortalesa del fenomen web 2.0, incorporant-lo en el nucli de la Fira.

Aquesta proposta penso que és factible. El sector tecnològic té molt de recorregut i les fires tenen encara un paper important de socialització. Només cal repensar com realitzar-la. Hi haurà algú que sàpiga aprofitar l’oportunitat?

És encertada l’estratègia de Google amb el seu nou navegador?

David — Wed, 03 Sep 2008 19:22:38 +0000

Ahir Google va fer pública la versió en proves (beta) d’un nou navegador d’Internet, el Chrome. L’anunci del llançament d’un producte d’aquestes característiques ha deixat sorpresos a alguns analistes. La raó és senzilla: el mercat de navegadors d’Internet està ja madur i és difícil que un nou producte pugui esgarrapar una quota significativa de mercat. A més Google ha estat un tradicional sponsor de Mozilla, la principal alternativa a l’omnipresent Internet Explorer. Per tant, quin sentit té que Google tregui un navegador que en el millor dels casos pot esgarrapar una part del mercat actualment en mans de Mozilla?

La resposta està en el futur dels programes informàtics. Fins ara, el navegador d’Internet era un més d’un conjunt de programes de software, els quals residien al disc dur local. La tendència actual fuig d’aquest esquema i gràcies a l’àmplia disponibilitat de xarxa de banda ampla cada cop més són les aplicacions que funcionen de manera remota sense necessitat d’haver-les de tenir instal·lades al disc dur. Per tant, controlar el navegador és controlar la porta del software.

Malgrat tot, es tracta d’un pas molt arriscat. A diferència dels motors de cerca, Google competeix aquí amb un producte consolidat i que ve preinstal·lat per defecte a la immensa majoria d’ordinadors. Per tant, és probable que el navegador de Google acabi menjant-se quota de mercat de Firefox i d’Opera, en comptes de fer-ho amb Internet Explorer. El resultat el veurem d’aquí uns mesos.

¿Problemas con Yoigo?

David — Wed, 20 Dec 2006 15:42:38 +0000

La asociación de consumidores FACUA ha denunciado que Yoigo aparentemente oferta dos paquetes en su página web que en realidad no comercializa. Los paquetes afectados son los llamados Contrato 2 y Tarjeta 2. Según parece Yoigo prioriza dos de los cuatro tipos de contrato de que dispone actualmente, en los cuales, tanto sea con contrato como con prepago, se requiere un consumo mínimo de 6 euros y se ofrece una tarifa de 12 céntimos por minuto.

Parece que también hay problemas con las portabilidades, que en más de un caso se han realizado sin el previo envío de la tarjeta, dejando incomunicado al cliente unos cuantos días.

El tiempo dirá si estos problemas son coyunturales, propios de una empresa que empieza su andadura, o si se trata de más de lo mismo en telefonía.

Yoigo

David — Wed, 06 Dec 2006 16:36:47 +0000

Han aparecido los primeros anuncios de Yoigo, la cuarta operadora de móviles. Esta compañía, anteriormente llamada Xfera, ha tenido una vida bastante azarosa hasta que TeliaSonera (un grupo de telecomunicaciones nórdico) adquirió la participación mayoritaria.

Echando un vistazo a su página web parece que han decidido adoptar un look bastante sencillo, a lo Skype. Esta sobriedad también se refleja en los planes de tarifas, extraordinariamente simplificados. Destaca especialmente el hecho de aplicar las mismas condiciones tanto a tarjetas como a contratos.

Comparado con otras operadoras:

Yoigo ofrece precios más competitivos para clientes que hacen un uso regular del móvil, pero que no tienen volúmenes importantes. Tanto los consumos mínimos como el precio por minuto o el precio del SMS están entre los mejores del mercado

Sin embargo, puede ser una mala opción para aquellos que hagan un uso muy esporádico del móvil, ya que obliga a un consumo mínimo de 6 euros/mes, independientemente de si se tiene contrato o tarjeta.

También es una mala opción para aquellas personas que viajen a otro país y que quieran realizar llamadas, ya que (a) el servicio no está disponible para todos los países y (b) el precio de la llamada es algo caro (1,20 euros/minuto).

La cobertura, uno de los aspectos que tanta mala fama generó a Amena, parece que está bien resuelto. Aparte de la red propia, cuenta con un acuerdo con Vodafone para garantizar la cobertura en aquellas zonas donde no llega la red.

Estoy considerando cambiarme el móvil y Yoigo puede ser una buena alternativa, aunque también están apareciendo otras alternativas tan o más interesantes. El blog salmón informa de la aparición de Happy Móvil, una operadora de móviles virtuales propiedad de The Phone House. También Carrefour lanzó su propia operadora de móviles virtual. Y también queda por ver cómo reaccionan las operadoras tradicionales a la entrada de estos nuevos competidores. Esperemos que, por una vez, hagan alguna oferta atractiva para retener a los clientes de toda la vida.