Una de les mesures més controvertides del Ministeri de l’Habitatge ha estat la implantació de l’anomenada renda bà sica d’emancipació. Ja en aquells moments es van comentar alguns dels problemes que podia generar una mesura com aquella, basada en donar una subvenció a un col·lectiu determinat.
Gairebé nou mesos després ja podem veure els efectes d’aquesta mesura. Avui ha aparegut una notÃcia a El PaÃs que comenta algunes de les disfuncions i abusos que ha generat aquesta mesura i que, no per casualitat, coincideixen fil per randa amb els raonaments que molta gent va fer mesos enrere: és una mesura inflacionista, els principals beneficiaris de la mesura seran qui menys ho necessiten (els propietaris) i pot arribar a expulsar del mercat als qui no estan en condicions d’optar a aquestes ajudes.
En altres paraules, aquests ajuts acabaran convertint-se en objecte d’estudi als manuals d’economia, secció “la ineficiència de la intervenció estatal”.
Mesos enrere es va produir una notÃcia que passà desapercebuda, però força rellevant: el tancament dels cinemes Cinesa Montigalà . Malgrat que el tancament de cinemes ha estat una constant durant les darreres dècades, la importà ncia d’aquest tancament rau en el fet que es tractava dels primers multisales situats en un centre comercial que baixaven la persiana. Els Lauren Girona, situats al polÃgon Mas Xirgu de Salt, van córrer idèntica sort. I de ben segur els tancaments de multisales en centres comercials continuaran.
El que encara no hem vist, en canvi, és el tancament de centres comercials. Aquest fet es deu principalment a què la majoria d’aquests recintes es van construir a finals de la passada dècada i s’han vist beneficiats per la bonança econòmica i els canvis de costums de compra. No obstant, a d’altres països, com els Estats Units, sà és habitual veure centres comercials que, després d’una vida més o menys digna, es veuen abocats al tancament per la manca de públic, l’escà s interès dels operadors i la necessitat de renovar-los de baix a dalt.
De fet, el fenomen dels dead malls és tan important que fins i tot tenen una pà gina web dedicada, amb un llistat dels centres comercials que han hagut de tancar les portes, amb fotografies i testimonis de persones que n’havien estat usuà ries. El tret comú de la majoria d’aquests establiments fou haver estat construïts als seixanta i setanta, quan la suburbanització assolà el seu zenit, i estar situat en zones relativament poc atractives. Els processos de fusions i adquisicions dels noranta, particularment intensos en el sector del retail, van condemnar a força centres comercials, especialment aquells que havien quedat més obsolets.
De fet, però, a casa nostra ja tenim experiència en Dead Malls. Concretament n’hi va haver un de molt famós anomenat Hiper. Estava situat al Prat de Llobregat, a tocar de l’autovia de Castelldefels, una mica més allunyat del Carrefour i es dóna la circumstà ncia de què fou la primera gran superfÃcie que s’obrà a Espanya, allà pel 1972. Malgrat tot, tancà a principis dels vuitanta i durant molts anys es pogué veure la seva estructura anat cap a Sant Boi. Malauradament no he pogut trobar una foto d’aquest hiper que segurament els que sigueu de la zona i tingueu una certa edat recordareu.
