Una de les principals claus de l’èxit ha estat cuidar des de sempre la seva frescor. Aquesta s’havia preservat fins al punt de què el servei a comerços i establiments de restauració era pràcticament diari, amb l’objectiu de què el producte arribés a la boca del client en les condicions òptimes.

En els darrers mesos hem assistit a un petit canvi. La tradicional safata de Donuts ha estat substituïda per unitats indivuduals envasades en plàstic. Aquest canvi aparentment menor ha estat motiu de diversos comentaris. Ha estat el canvi motivat per motius sanitaris (casualment arriba en un període de psicosi per la grip A)? Ha estat un canvi producte d’una reorganització de les xarxes de distribució, amb l’objectiu de reduir la freqüència de repartiment, passant-lo a fer setmanalment en comptes de diari?

Desconeixem quina d’aquestes dues raons ha dut a l’empresa propietària a fer el canvi (que ha suposat fer una important inversió), però la reacció dels consumidors no ha estat unànim. I ja hi ha qui pensa que els Donuts actuals han perdut frescor i s’assemblen massa a alguns succedanis.

De moment la cosa no ha anat més enllà de la creació d’un grup de contrariats al Facebook.

Font: José M. Baliellas

El sorteig de Nadal cada any deixa postals irrepetibles. La d’aquest any, però, posa de manifest algunes de les mancances de la política comercial de les entitats financeres, i més concretament la discrecionalitat en el cobrament de comissions. Un dels agraciats amb la Grossa mostra la seva llibreta d’estalvis amb els 300.000 euros acabats d’ingressar. Però a la llibreta es mostra com els 70 euros inicials van quedar gairebé en res a causa de comissions de manteniment i diverses. No triguen a arribar les crítiques a l’entitat financera.

Tenen dret les entitats bancàries a establir comissions per emetre targetes de crèdit, cobrar un xec o realitzar una transferència? Sobre el paper sí, ja que estan prestant uns serveis que tenen un cost. Ara bé, quin és el cost real d’una transferència que li costa 5 euros al client, o el manteniment d’un compte? En alguns casos aquestes comissions res tenen a veure amb el cost del servei.

I aquí entra un altre tema: la discrecionalitat de les comissions. Tenir bones relacions amb el director de l’oficina pot representar el “perdó” o l’”arreglo” de força comissions. Però té sentit un esquema de relació d’aquest tipus en l’actualitat, amb informació que ens arriba de totes bandes? A mi em recorda una mica el que passava anys enrere, quan s’anava a una agència de viatges a buscar un bitllet d’avió. Generalment un sortia pensant de què no li havien venut el millor bitllet, però com no hi havia manera de contrastar la informació (llevat de tenir un conegut treballant en agències de viatges), només quedava en sospita. No es cap casualitat que un dels primers èxits del comerç per Internet van ser els bitllets per a vols…

Els recessionista no deixen de ser uns fashionista reprimits. Es tracta de consumidors compulsius, disposats fins i tot a tirar de crèdit per mantenir el ritme de consum, però que per circumstàncies alienes a la seva voluntat han hagut d’estrenye’s el cinturó. Per tant, no és descartable que un cop la incertesa econòmica desaparegui (esperem que la crisi sigui curta) retornin als seus hàbits originals.

A nivell espanyol existeix una categoria de consumidors similars, els anomenats lonchafinistas. Aquest col·lectiu intenta mantenir el tren de vida malgrat l’ofegament que suposa comptar amb una hipoteca-cayenne a 30 anys i la inflació rampant que hem experimentat els darres mesos.  Les solucions que propugnen són les mateixes: sortir a sopar fora, però compartint plats i oblidant-se de demanar les postres i els vins.  Els lonchafinistas van començar a ser visibles cap a finals del 2006, i van ser objecte d’especial atenció per fòrums com burbuja.info. Ara, a meitat del 2008, comencen a ser legió. I si no que els ho preguntin a El Corte Inglés, que aquesta setmana ha presentat una línia de productes alimentaris de gamma blanca per competir amb el hard discount. Es podrà continuar anant al super del Corte Inglés (que a moltes zones encara és gaudir d’un cert estatus), però contenint la factura.

Una de les empreses més actives en aquest segment és FBEX. Aquesta promotora ha realitzat durant els darrers caps de setmana jornades de portes obertes a diferents promocions que té per la província de Barcelona. Fa un parell de setmanes, per exemple, li va tocar a una promoció a Sant Pere de Ribes.

FBEX ha realitzat altres accions de màrqueting de guerrilla. Per exemple, Gonzalo Bernardos comentava al seu bloc una acció promocional que realitzà per a clients dels gimnasos DiR on s’oferia un descompte implícit del 25 % en una promoció de Barcelona.