La Generalitat acaba de fer pública la convocatòria d’ajuts per a persones que es vulguin establir com a autònomes, dins del Pla Inicia. Aquesta lÃnia d’ajuts, dotada amb 11,6 milions d’euros, es destina tant a subvencionar l’establiment com a treballador autònom, els estudis de viabilitat del projecte empresarial (amb un topall de 1.000 euros), i la formació necessà ria per a l’establiment del negoci (també fins un topall de 1.000 euros).
Un aspecte a tenir en compte és que no tothom pot beneficiar-se de l’ajut a l’establiment com autònom. Concretament, en queden exclosos els homes entre 30 i 45 anys.
Personalment considero que aquesta exclusió de facto ajuda ben poc a fomentar l’esperit emprenedor.
Diversos estudis mostren que el l’emprenedor-tipus (per exemple el perfil dels emprenedors madrilenys) és precisament el d’un home en aquest tram d’edat. Per tant, aquests ajuts no són pròpiament ajuts a l’emprenedoria, sinó ajuts perquè determinats col·lectius puguin ser emprenedors.
Arribats a aquest punt la pregunta que caldria fer-se és: per què el perfil d’emprenedor és un home, de mitjana edat, i amb estudis superiors? Apuntem algunes teories:
a) Els altres col·lectius (dones, joves, seniors) tenen majors dificultats que els homes de mitjana edat a l’hora de cercar finançament.
b) L’edat i els estudis poden ser factors determinants perquè una persona es decideixi a emprendre.
Em penso que la Generalitat s’ha quedat amb la primera teoria. D’acord amb la mateixa, si cal ajudar amb un col·lectiu, aquest hauria de ser aquell que ho té més difÃcil per trobar finançament.
Aquesta teoria té un gran però. Aconseguir finançament és sempre una tasca difÃcil, però no depèn bà sicament del fet de ser home o dona, jove o senior, sinó del pla d’empresa que hom pugui aportar. Aquest però sembla un criteri secundari per a la Generalitat, i prefereix discriminar les ajudes en funció de variables que puguin verificar-se només mirant el DNI.
Jo sóc dels qui penso que cal donar versemblança a la teoria B. És difÃcil que una persona de 20 anys es decideixi a emprendre, entre altres coses perquè li manca una mÃnima trajectoria professional i algun que altre fracà s. És difÃcil també que una persona passada la cinquentena s’arrisqui a emprendre, ja que generalment un es torna més conservador.
Per tant, probablement aquests ajuts acabaran tenint un efecte no desitjat ja que (a) no es farà l’ús que se’n faria si estiguessin oberts a tothom i (b) poden acabar finançant projectes inviables únicament pel fet d’anar signats per una persona que pertany a la “quota”. Si jo fos la Generalitat em plantejaria universalitzar els ajuts, però sempre i quan es vinculessin a l’aprovació prèvia d’un pla d’empresa que oferÃs mÃnimes garanties de viabilitat. Aixà mateix, vincularia la quantia de l’ajut no al fet de tenir una determinada edat, sinó al sector en el qual pretén operar el nou negoci.
