Arxiu de l'Autor de admin

Goodbye Frigo

Publicat
per
admin
el 5 octubre 2008
en business
. 2 Comentaris

Unilever, el conglomerat holandès propietari entre altres de la marca de gelats Frigo, anuncia la finalització d’operacions a la planta que té al Poble Nou, amb la consegüent pèrdua de prop de 250 llocs de treball, majoritàriament de treballadores entre cinquanta i seixanta anys.

La notícia ha sentat com un gerro d’aigua freda el mateix dia en què Seat anunciava un expedient de regulació d’ocupació (ERO) a causa de la forta davallada de les vendes de cotxes. Però des d’un punt de vista empresarial té la seva lògica: es tracta d’una factoria que ha quedat obsoleta, que està situada en una zona urbana on difícilment s’hi pot encabir una activitat fabril com la que s’ha estat duent a terme fins ara, i que el producció pot ser realitzada a centenars, fins i tot a milers, de quilòmetres del lloc on es distribueixen.

La notícia, però, ha tret a relluir una pràctica ja habitual, però aparentment desconeguda pel gran públic. El Magnum o el Cornetto que t’estàs menjant ja no arriba d’una fàbrica situada a desenes o potser centenars de quilòmetres sinó de l’altra banda d’Europa. Això ha estat possible gràcies a dos fets: (a) l’aposta per centrar-se en gelats de gamma alta (fixeu-vos que Frigo ja pràcticament no ven polos); i (b) l’estandarització del producte amb les marques homònimes que Unilever té arreu del món. Així, el Magnum, el Cornetto o la Vienetta (l’antiga Comtessa) són productes globals.

Així no són infreqüents casos com el que em van contar fa temps. La multinacional va apostar per introduir els Magnum al mercat xilè. El resultat fou tan positiu que es van trobar desbordats de comandes i amb un greu risc de ruptura d’estoc. Per evitar-lo es va estudiar a quines altres fàbriques de gelats es podia produir una comanda prou gran que permetés paliar l’error de càlcul. L’única disponible estava a Estocolm. I així fou com alguns dels primers Magnums xilens vingueren de l’altra part del món. Coses de la globalització…

8,8%

Publicat
per
admin
el 27 setembre 2008
en business i societat
. 2 Comentaris

Font: Cambra de Comerç de BarcelonaAquest és el percentatge de dones que ocupen càrrecs de molt alta responsabilitat a les 400 principals empreses catalanes, segons un estudi presentat recentment per la Cambra de Comerç de Barcelona. Si el concepte d’”alta responsabilitat” s’estèn a la direcció d’àrea o de departament, el percentatge és lleugerament superior, del 10,8%. Si, en canvi, limitem l’anàlisi al paper de president o vicepresident del consell d’administració, la xifra a dures penes passa del 5%. Les grans empreses familiars són les que generalment compten amb un major paper. En canvi, les cotitzades (que tenen un paper petit a Catalunya), són les que mostren uns registres pitjors.

Una quantitat massa baixa? La majoria d’estadístiques assenyalen que als països desenvolupats la proporció de dones directives d’empresa sol ser propera al 30%. No obstant això, es detecta que aquesta presència és desigual, ja que generalment els càrrecs que ocupen són de direcció intermèdia. En canvi, es tracta d’una xifra similar al percentatge de dones empresàries, que a nivell de Catalunya se situava l’any 2007 en el 27,1%.

I ja que parlem de dones empresàries (i per tant emprenedores), comentar-vos que el proper dimarts 30 hi haurà una taula rodona que celebrarem a la Universitat Pompeu Fabra i a la que hi esteu convidats a assistir.

Un pla per a una dotzena i mitja de beneficiaris

Publicat
per
admin
el 24 setembre 2008
en economia i polítiques públiques
. 1 Comentari

Divuit beneficiaris. Aquesta és la xifra que s’ha aconseguit en el primer mes de vigència del Pla VIVE (Vehículo Innovador, Vehículo Ecológico), destinat a la renovació del parc mòbil. Malgrat no tractar-se d’un període representatiu, el baixíssim nombre de beneficiaris del pla en relació al nombre d’automòbils venuts (58.300 només el mes d’agost) fa intuir que el pla esdevindrà un sonor fracàs.

Al meu entendre, els dos grans errors d’aquest pla han estat (1) el sistema de subvenció, mitjançant una bonificació en el préstec en comptes d’un ajut directe per una quantitat equivalent, i (2) l’antiguitat mínima requerida. En el primer lloc, s’obliga al potencial beneficiari a finançar mitjançant un préstec l’adquisició del vehicle, el que potser no té massa sentit quan es tracta de cotxes de la banda baixa de preu (una de les condicions per a la financiació és que el vehicle no tingués un cost superior als 20.000 euros). Pel que fa a l’antiguitat mínima, aquesta és excessiva, ja que el parc de vehicles amb més de 15 anys és testimonial i en la majoria de casos correspon a persones que utilitzen l’automòbil de manera molt circumstancial i que, cas de canviar-lo, es decanten per models de segona mà.

El pla, malgrat el que diguin alguns crítics, tenia coses positives, com la de subvencionar únicament aquells vehicles amb menors emissions contaminants. Donar màniga ampla en aquest aspecte el converteix en un ajut obert a la indústria del automòbil, el que el faria de difícil justificació, fins i tot invocant motius de seguretat.

És possible repescar el pla? Penso que sí, si es redueix l’antiguitat mínima a vuit anys, i es reconverteix en un ajut en efectiu en comptes d’una subvenció al préstec.

Ampliar en temps de retallades

Publicat
per
admin
el 18 setembre 2008
en business
. 2 Comentaris

La irrupció del tren d’alta velocitat en el corredor Madrid-Barcelona ha representat un important canvi en el mercat de transport entre ambdues capitals, especialment pel que respecta al trànsit aeri, el competidor més directe. Tot i que és previsible que l’AVE generi nova demanda, la major part dels passatgers o bé provenen dels trens convencionals o de les diferents companyies aèries que operen en aquest segment.

Davant la previsible davallada de passatgers, les companyies aèries han anat adoptant diferents estratègies. Iberia, la principal perjudicada pel nou mitjà de transport, va anunciar que retallaria la capacitat mitjançant la utilització d’avions més petits (A-319), en comptes dels que utilitzaven fins a la data (generalment Boeing 757). Spanair, que havia aconseguit un respectable tros del pastís aeri, no ha anunciat oficialment mesures, probablement també per la situació d’incertesa en la que veu immersa en els darrers mesos, però sembla que a la pràctica està retallant vols. I Air Europa, que havia estat la primera companyia a competir amb Iberia en aquesta ruta, ja fa anys que adopta una postura continuista, amb sis vols diaris per sentit.

L’excepció a aquesta regla és Vueling, que ha decidit augmentar les freqüències de vol, passant de les cinc diàries per sentit a nou. Si bé l’oferta és encara reduïda respecte a Iberia (que oferia fins a 40 vols per sentit i dia) o Spanair (que n’oferia 16), la dada és especialment significativa. L’absència d’una política comercial agressiva a l’AVE, que fa que la tarifa s’aproximi als 100 euros per trajecte, obre un interessant nínxol de mercat per a les aerolínies de baix cost. A més, la incertesa sobre el futur d’Spanair i la política erràtica d’Air Europa poden fer que Vueling, de confirmar-se la fusió amb Clickair, pugui esdevenir la segona aerolínia espanyola.

La importància de no dir-se Garcia

Publicat
per
admin
el 15 setembre 2008
en economia
. 2 Comentaris

Fa més d’una dècada es va popularitzar en la comunitat científica una  afirmació del tipus “la importància de dir-se Smith”, referida al biaix anglosaxó que predominava en l’acceptació d’articles per a la publicació a les revistes acadèmiques de major prestigi. Segons aquesta afirmació, la probabilitat d’acceptació creixia si el cognom sonava a anglosaxó o si l’autor posava com afiliació alguna universitat de les més conegudes.  Desconec si es va realitzar algun estudi per intentar calibrar aquesta afirmació, però la percepció dins de la comunitat apuntava en aquesta direcció.

Sembla ser, però que hi ha més àmbits en els que dur o no un determinat cognom comporta una major probabilitat de tenir un estatus social més elevat.  Un article publicat fa pocs dies a la revista Investigaciones Económicas per tres professors de les Universitats d’Alacant i Múrcia mostra que pel cas espanyol dur un determinat cognom matters, ja que existeix una relació estadística entre cognoms i estatus socials.

L’estudi utilitza la informació del llistin telefònic i la creua amb diversos indicadors d’estatus social (com el llistat de doctors, advocats, professors universitaris, o candidats a les eleccions). En tots aquests casos existeix un important diferència entre la distribució dels cognoms de la població i la distribució dels cognoms del col·lectiu citat. Així,  els cognoms dels col·lectius citats solen ser amb una major probabilitat menys habituals, preferentment combinacions de cognoms ja existents. En canvi, no s’aprecien diferències importants entre la distribució dels cognoms de la població i els dels aspirants a places d’auxiliar administratiu a l’Administració, un lloc de treball que podria considerar-se com a mitjà.

Els autors intenten explicar el motiu d’aquesta relació estadística, i cerquen la justificació en el desig de diferenciació que va dur en un moment donat a moltes famílies amb un alt estatus social a mutar els seus cognoms, generalment combinant-los en un de sol. Aquesta, de fet, era l’única manera de diferenciar-se que va existir a partir de 1870, quan el Registre Civil va unificar els criteris d’adopció de noms i cognoms, fins llavors molt elàstics.

Una darrera curiositat: tot i que el cognom més habitual a Espanya és Garcia, només és dut pel 3,5% de la població.

Cal limitar la contractació en origen?

Publicat
per
admin
el 8 setembre 2008
en economia i mercat de treball
. 0 Comentaris

Les declaracions del ministre Celestino Corbacho relatives a la necessitat de limitar, i fins i tot eliminar, la contractació en origen durant els propers anys, han causat un important enrenou.  Després de què els empresaris expressessin la seva contrarietat, sembla ser que la proposta no tirarà endavant. Alguns polítics també han mostrat els seus dubtes sobre la idoneïtat d’una mesura d’aquestes característiques.

Tenia sentit la proposta? Sí i no. Per una banda ens trobem en un context en el que, no només no es crea ocupació, sinó que es destrueix. Per tant, no sembla que tingui massa sentit “importar” treballadors quan la feina no sobra, amb les conseqüències que això pot suposar. En aquest sentit, la proposta tenia la seva lògica.

Ara bé, un plantejament d’aquest tipus suposa que tots els treballadors (aturats i immigrants) poden desenvolupar qualsevol tipus de feina. Però aquest no és el cas. El mercat laboral és molt divers, i poden coexistir perfectament altes taxes d’atur per segons quins perfils de treballadors, amb greus problemes per trobar un treballador per a determinades ocupacions. L’únic cas en què això no és així és en feines que no requereixen cap tipus de qualificació. Però aquestes representen únicament el 15% del total del mercat laboral.

Per a la resta, el procés és més difícil, ja que ha de basar-se en la formació continuada i el reciclatge d’habilitats. En el millor dels casos estem parlant d’un any. I qui assegura al treballador que un cop completat el reciclatge aconseguirà una nova feina o bé aquesta feina li atorgarà unes condicions laborals similars a la feina perduda? Molt probablement, si no es tracta d’una ocupació en declivi o en vies d’extinció, o bé aquest treballador rebutjarà entrar en formació d’aquestes característiques, o bé serà utilitzada com a sistema d’espera mentre arriben temps millors. El problema de manca de treballadors en algunes ocupacions pot continuar existint.

Per tant, limitar o suprimir la contractació en origen no sembla una idea massa encertada. Un altre tema és si el sistema actual de contractació en origen, basat en l’elaboració prèvia d’un catàleg d’ocupacions de difícil cobertura, és el més encertat o pràctic de cara a eliminar desajustaments entre demanda i oferta de treball.

És encertada l’estratègia de Google amb el seu nou navegador?

Publicat
per
admin
el 3 setembre 2008
en business i tecnologia
. 11 Comentaris

Ahir Google va fer pública la versió en proves (beta) d’un nou navegador d’Internet, el Chrome. L’anunci del llançament d’un producte d’aquestes característiques ha deixat sorpresos a alguns analistes. La raó és senzilla: el mercat de navegadors d’Internet està ja madur i és difícil que un nou producte pugui esgarrapar una quota significativa de mercat. A més Google ha estat un tradicional sponsor de Mozilla, la principal alternativa a l’omnipresent Internet Explorer. Per tant, quin sentit té que Google tregui un navegador que en el millor dels casos pot esgarrapar una part del mercat actualment en mans de Mozilla?

La resposta està en el futur dels programes informàtics. Fins ara, el navegador d’Internet era un més d’un conjunt de programes de software, els quals residien al disc dur local. La tendència actual fuig d’aquest esquema i gràcies a l’àmplia disponibilitat de xarxa de banda ampla  cada cop més són les aplicacions que funcionen de manera remota sense necessitat d’haver-les de tenir instal·lades al disc dur.  Per tant, controlar el navegador és controlar la porta del software.

Malgrat tot, es tracta d’un pas molt arriscat. A diferència dels motors de cerca, Google competeix aquí amb un producte consolidat i que ve preinstal·lat per defecte a la immensa majoria d’ordinadors. Per tant, és probable que el navegador de Google acabi menjant-se quota de mercat de Firefox i d’Opera, en comptes de fer-ho amb Internet Explorer. El resultat el veurem d’aquí uns mesos.

Anul·lar passatges com estratègia de màrqueting

Publicat
per
admin
el 12 agost 2008
en business i turisme
. 7 Comentaris

Ryanair deu el seu èxit a economitzar al màxim les despeses, incloent les de publicitat. De fet, circula la llegenda de què és el mateix Michael O’Leary, director general i alma mater del “model Ryanair”, qui dissenya la publicitat, el que podria explicar que sigui, visualment parlant, francament millorable. Però la seva principal plataforma de publicitat ha estat, i és, la publicitat generada per certes accions.

La darrera de les accions publicitàries ha estat anunciar, enmig de les vacances estiuenques, que Ryanair anul·larà aquells passatges que hagin estat adquirits mitjançant un intermediari. Segons l’empresa, es tracta d’una pràctica ilícita i que va generalment acompanyada de càrrecs innecessaris epr al client final. Com no era d’esperar, les agències de viatges han contraatacat

És adequada la postura de Ryanair?

    Per una banda, tota empresa hauria de tenir el dret a decidir quins són els canals de distribució pels quals vol comercialitzar el producte. De la mateixa manera que una empresa d’articles de luxe difícilment acceptaria que els seus rellotges de 3.000 euros es venguessin en un hipermercat de baix cost, Ryanair hauria de tenir dret a vetar la comercialització en altres canals.

    Per altra banda, si les agències de viatges revenien bitllets de Ryanair deuria ser amb el consentiment implícit de la companyia. A diferència d’altres productes que poden ser adquirits de manera anònima, els bitllets d’avió són nominatius i inclouen informació sensible, com és per exemple el número de targeta de crèdit. Per tant, legalment hi ha força dubtes de què aquesta rescissió unilateral del contracte sigui defensable.

    Però finalment hi ha un altre aspecte: què aconsegueix Ryanair, en termes de màrqueting, amb aquesta mesura? A diferència d’altres accions dutes a terme per l’empresa i que podien defensar-se argumentant de què afavorien al consumidor final, en aquest cas qui surt clarament perjudicat és el consumidor, el qual pot veure com les seves vacances salten pels aires. El precedent d’inseguretat que pot generar una política d’aquest tipus pot fer que el resultat final sigui el contrari al desitjable. Els consumidors no volen incerteses.

Emprenedoria selectiva

Publicat
per
admin
el 9 agost 2008
en business i emprenedoria
. 2 Comentaris

La Generalitat acaba de fer pública la convocatòria d’ajuts per a persones que es vulguin establir com a autònomes, dins del Pla Inicia. Aquesta línia d’ajuts, dotada amb 11,6 milions d’euros, es destina tant a subvencionar l’establiment com a treballador autònom, els estudis de viabilitat del projecte empresarial (amb un topall de 1.000 euros), i la formació necessària per a l’establiment del negoci (també fins un topall de 1.000 euros).

Un aspecte a tenir en compte és que no tothom pot beneficiar-se de l’ajut a l’establiment com autònom. Concretament, en queden exclosos els homes entre 30 i 45 anys.

Personalment considero que aquesta exclusió de facto ajuda ben poc a fomentar l’esperit emprenedor.

Diversos estudis mostren que el l’emprenedor-tipus (per exemple el perfil dels emprenedors madrilenys) és precisament el d’un home en aquest tram d’edat. Per tant, aquests ajuts no són pròpiament ajuts a l’emprenedoria, sinó ajuts perquè determinats col·lectius puguin ser emprenedors.

Arribats a aquest punt la pregunta que caldria fer-se és: per què el perfil d’emprenedor és un home, de mitjana edat, i amb estudis superiors? Apuntem algunes teories:

a) Els altres col·lectius (dones, joves, seniors) tenen majors dificultats que els homes de mitjana edat a l’hora de cercar finançament.

b) L’edat i els estudis poden ser factors determinants perquè una persona es decideixi a emprendre.

Em penso que la Generalitat s’ha quedat amb la primera teoria. D’acord amb la mateixa, si cal ajudar amb un col·lectiu, aquest hauria de ser aquell que ho té més difícil per trobar finançament.

Aquesta teoria té un gran però. Aconseguir finançament és sempre una tasca difícil, però no depèn bàsicament del fet de ser home o dona, jove o senior, sinó del pla d’empresa que hom pugui aportar. Aquest però sembla un criteri secundari per a la Generalitat, i prefereix discriminar les ajudes en funció de variables que puguin verificar-se només mirant el DNI.

Jo sóc dels qui penso que cal donar versemblança a la teoria B. És difícil que una persona de 20 anys es decideixi a emprendre, entre altres coses perquè li manca una mínima trajectoria professional i algun que altre fracàs. És difícil també que una persona passada la cinquentena s’arrisqui a emprendre, ja que generalment un es torna més conservador.

Per tant, probablement aquests ajuts acabaran tenint un efecte no desitjat ja que (a) no es farà l’ús que se’n faria si estiguessin oberts a tothom i (b) poden acabar finançant projectes inviables únicament pel fet d’anar signats per una persona que pertany a la “quota”.  Si jo fos la Generalitat em plantejaria universalitzar els ajuts, però sempre i quan es vinculessin a l’aprovació prèvia d’un pla d’empresa que oferís mínimes garanties de viabilitat. Així mateix, vincularia la quantia de l’ajut no al fet de tenir una determinada edat, sinó al sector en el qual pretén operar el nou negoci.

Linkedin en castellà

Publicat
per
admin
el 26 juliol 2008
en dotcom i web 2.0
. 0 Comentaris

Linkedin, probablement el millor gestor de targetes de visita professionals a la xarxa, acaba de treure (en versió beta) la seva versió en castellà. D’aquesta manera supera un dels seus punts febles en relació a altres xarxes (especialment Xing).

Una dada interessant és que, a diferència d’altres xarxes socials que han tret la versió espanyola simultàniament a la francesa o l’alemanya, en aquest cas s’ha prioritzat l’espanyola. El motiu és l’important base d’usuaris hispanoparlants, que calculen en 1 milió.

Més sobre aquesta notícia  Noticiasdot.