Una altra visió de la contracció del PIB
Dies enrere es va fer publica la dada avançada del creixement del PIB corresponent al quart trimestre del 2009. Tal i com era previsible, la dada fou negativa, si be en menor mesura que el trimestre precedent. No van trigar a aparéixer veus que indicaven que el pitjor havia passat.
Una predicció agosarada? Probablement no. De fet, es pot inferir de la pròpia sèrie del PIB. Generalment prestem atenció a la taxa de variació interanual. Això és, comparem el PIB d’un trimestre en relació al del trimestre corresponent de l’any anterior. Aquest procediment té un clar avantatge: elimina els problemes d’estacionalitat que sorgirien si comparéssim les dades d’un trimestre amb l’immediatament anterior.
No obstant això, aquest càlcul planteja un seriós problema quan les sèries presenten un canvi brusc, ja que solen suavitzar-lo. En aquest cas cal rècorrer als creixements intertrimestrals, sempre i quan la sèrie estigui desestacionalitzada. Afortunadament l’Ine proporciona una sèrie desestacionalitzada i lliure d’efectes de calendari.
Si grafiquem els increments intertrimestrals i els anualitzem (multiplicant-los per 4), podem observar com la sèrie va assolir el mínim el primer trimestre del 2009 i com s’ha anat produint una recuperació al llarg de l’any fins a la pràctica estabilització d’aquest trimestre. Si atenem a la variació interanual, en canvi, es veu com l’evolució es menys marcada i com el mínim s’assoleix amb posterioritat. Per tant, probablement tinguem durant el 2010 taxes negatives de creixement del PIB en termes interanuals, però positives si la unitat d’anàlisi fos el creixement trimestral anualitzat.
Un altre tema és si les taxes de creixement del 2010, tot i que positives, poden ser prou significatives com per poder afirmar que s’ha acabat l’estancament econòmic.
Es comenta...