Economing

Mica en mica i amb una ressonància mediàtica discreta s’està reconfigurant Spanair. Encara no ha passat mig any des de que un grup d’inversors catalans comprés la majoria del capital a SAS, empresa que en aquells moments tenia la totalitat de les accions. Quedava enrere una llarga fase d’incertesa, combinada amb una forta crisi i una fatalitat aèria, que aconsellava fer un canvi de look, però també d’estratègia. En poc més d’un mes s’ha presentat el nou logotip (escollit per votació popular), i s’ha començat a operar des de la nova terminal de l’aeroport de Barcelona.

Personalment crec que la nova Spanair va ben encaminada per tres motius:

1. Ha apostat per ser una aerolínia tradicional i no una low-cost: la temptació per intentar ser una low-cost era important, però una companyia com Spanair no pot permetre’s una aposta d’aquest tipus. L’estructura de costos  de l’empresa, i el fet d’existir un bon nombre de competidores que copen tots els diferents submercats de la low cost

2. Ha apostat decididament per ser una companyia barcelonina: part del problema d’Spanair és que pretenia emular a Iberia a escala interior. El negoci actual, en canvi, està a Barcelona, plaça de la qual s’ha anat replegant l’aerolínia de bandera, deixant un buït que les low-cost ni poden ni volen assumir. Concentrar els esforços a Barcelona, amb tot el que representa, era la millor alternativa per captar i retenir una important base de clients.

3. Vol apostar per fer vols transoceànics amb Sudamèrica com a target. Independentment dels desitjos, la realitat és que poden existir un nombre limitat de vols transoceànics, la majoria dels quals haurien d’anar destinats al continent americà. En aquest context, destaca l’aposta a mig termini pel mercat brasiler, un importantíssim mercat emergent que ofereix un bon nombre d’oportunitats  per a les empreses, i per tant un potencial alt nombre de vols de negocis.

Els tres motius per ells mateixs no garantiran la pervivència/èxit de l’empresa, però sí que poden ajudar-hi de manera poderosa. El fet que aquest canvi s’hagi fet en uns temps econòmicament força difícils no ajuda massa, però també garanteix una tranquilitat a l’hora de realitzar un procés de reordenació estratègia que difícilment s’hauria tingut en els moments de bonança de fa dos o tres anys.

Entrades relacionades

• 08/09/2009 -- La necessària reinvenció de la classe business (i també de la classe turista)La necesaria reinvención de la clase business (y también de la clase turista)
• 18/09/2008 -- Ampliar en temps de retallades
• 18/02/2008 -- Tornem al monopoli?
• 12/08/2008 -- Anul·lar passatges com estratègia de màrqueting