Enginyers penedits: el paradigma d’un mercat laboral mal
A l’edició del 21 de maig d’El País va aparèixer un reportatge sobre el fort descens en les matriculacions a les carreres d’enginyeria informàtica. I això, malgrat estar en un món on les TIC cada cop tenen un major pes a l’economia, i també malgrat que aquest sector és dels que està notant menys (com a mínim fins ara) la crisi.
Quines són les causes d’aquesta situació? Essencialment les males condicions laborals, especialment les vinculades al sou, i l’escàs reconeixement de la professió. Persisteix en molts àmbits del mercat laboral la percepció de què els enginyers informàtics fan una tasca rutinària i de qualificació no excessivament alta. I tot això acaba traduint-se en unes ofertes salarials que en altres països serien inacceptables. La situació a més es complica per la colisió de tasques entre enginyers, enginyers tècnics i tècnics informàtics (aquests darrers titulats en FP), no sempre ben definides ni enteses pere les empreses.
Des d’una perspectiva liberal, podríem considerar que el mercat s’està ajustant. Però hi ha un element a tenir en compte: les decisions vinculants es prenen força anys abans de la incorporació al mercat laboral. Un buidat de les aules avui pot significat l’escassetat de professionals d’aquí a una dècada.
Típico ejemplo de Economía con mayúsculas (en mi humilde y poco cualificada opinión). Ante la perspectiva de que harían falta “informáticos” se anunció y potenció esa carrera, con muchos titulares de prensa incentivando a estos estudios.
Lo que no decía es que sí que se querían esos informáticos, pero sólo si eran “baratos”, por lo que era necesario que hubiera muchos. En pleno “boom” de la burbuja de internet era lo contrario, como había pocos cobraban una barbaridad.
Lo mismo pasa con medicina, etc. etc. La “industria española” nunca ha querido profesionales adecuados sino profesionales baratos. En ningún caso como aquí los Recursos Humanos son lo que su nombre indica.
Pues si hay pocos mañana… lo único que pasará es que se les pagará mejor. No habrá líneas de código por hacer ni parálisis laboral. Simplemente les costará a las empresas un poco más, que quizás deban ahorrar de los pagos de los salarios generalmente inflados de departamentos de ventas o marketing, por ejemplo.
Y sin embargo, encontrar de realmente cualificados es realmente difícil. Las empresas, digamos muchas empresas, no sólo los quieren baratos, sino que además descuidan formarlos o, a base de mantener un nivel de exigencia (y de calidad) mínimo, les hacen perder (o no adquirir) la cualidad de “ingenieros”, que es algo que requiere más que un título.
Los buenos siguen cobrando bastante sin embargo, en muchos sitios, no se valora ni un buen trabajo ni un buen ingeniero.
Jo no sé si el problema es si es paga poc o si el problema són que no se sap qui és qui. Pagar-se poc és inevitable els primers anys, després ja depèn de cadascú, si no t’interessa canvies i punt, jo ja he perdut el compte de les vegades que ho he fet, i no sempre ha sigut per guanyar més.
Un FP té avantatge sobre un enginyer. El FP abans es passava 5 anys treballant amb ordinadors cada dia (ara no sé exactament com va) des de 14 anys fins els 19, i amb 19 anys us asseguro que en era un expert. El que feia enginyeria tècnica començava a estudiar-la als 19 anys, i finalitzava als 21. Clar si es troven a la mateixa empresa el FP i l’enginyer els dos amb la mateixa edat (posem 21 anys) resulta que el FP porta 7 anys treballant amb ordinadors cada dia, mentre que l’enginyer en porta a prou feines 2, uff….
També s’ha de veure que als nostres nens els matxacan a la ESO i al batxillerat amb el català i el castellà, i ara també amb energies renovables. Però ara resulta que l’anglès, mates, física i química son les “MARIES” (l’anglès sempre ho ha sigut), i volem que facin enginyeria, ja me rio!!!