Un impost sobre la generació d’obesitat
L’obesitat constitueix a molts països un problema de salut pública de primera magnitud. Aquest fet, unit a la factura sanitària que comporta, ha motivat que alguns economistes i policy makers hagin plantejat l’establiment d’impostos sobre menjars i begudes amb un excés de sucres , greixos, o sal. La idea ja fa anys que circula, com ho prova aquesta carta al setmanari Business Week de l’any 1997.
Recentment han sorgit iniciatives legislatives animades a establir impostos sobre les màquines de vending, les quals majoritàriament proveeixen d’articles que caurien en la categoria de “generadors d’obesitat”. S’ha parlat d’un tipus impositiu del 18%.
Seria econòmicament desitjable un impost d’aquestes característiques?
- Per una part ens trobem amb un problema clar d’externalitats negatives. Els fabricants de productes alimentaris utilitzen productes que els són econòmics però que generen problemes de salut als consumidors, generant al seu torn un problema de salut pública. L’impost permetria que els fabricants internalitzessin aquest cost, decantant-se per productes o tècniques no tan econòmiques, però més saludables.
- Per altra banda, sorgeixen els dubtes d’aplicabilitat pel que fa a quins productes serien elegibles i quins romandrien exempts. On es posa la barrera?
- Finalment un tercer aspecte a tenir en compte: imposant impostos sobre el vending podem no assolir el nostre objectiu final, ja que la distribució pot derivar-se cap a altres canals alternatius.
Malgrat tot, potser és millor un impost sobre les màquines de vending que no pas la prohibició directa del vending a establiments escolars o culturals, tal i com ja passa a parts d’Estats Units.
Es impresionante como al final, las soluciones de muchísimos aspectos pasan por coartar opciones (no me atrevo a calificar de libertades). Más que prohibir cosas, ¿no sería mejor que los productos del vending (en escuelas) sean seleccionados a base de criterios técnicos-dietéticos?. Entonces quizás veríamos que muchas de las ideas preconcebidas no dejan de ser prejuicios (interesados) acerca de cierta clase de productos.