Els efectes del “Plan E”
Plan E
Amb el nom de Pla E es coneix al conjunt d’accions empreses pel Govern d’Espanya a finals de 2008 per contrarestar el fort deteriorament de l’economia. Aquestes incloïen aspectes tan diversos com l’ampliació de les línies de finançament de l’ICO per a les PIMES, o la potenciació del tràfic de mercaderies per ferrocarril. Però segurament la mesura estrella d’aquest pla va ser l’anomenat Fons d’Inversió Local, consistent en un paquet de 8.000 milions d’euros destinat a la realització de petites obres municipals. El seu objectiu últim era proveir d’ocupació a una part important dels nous aturats, provinents del sector de la construcció. Segons les dades manejats, s’estima una creació de 278.000 llocs de treball directes i de fins a 400.000 d’indirectes.
Les particularitats d’aquest pla bàsicament dues:
- En primer lloc el repartiment de fons es realitzava de manera proporcional a la mida de la població, per la qual cosa tots els municipis poden percebre quantitats per aquest concepte.
- Les obres han d’iniciar durant 2009 i en qualsevol cas, han de justificar no més tard del primer trimestre del 2010.
L’aplicació del pla, però, ha estat controvertida. Així, des d’alguns fòrums s’ha criticat que el destí d’aquests ajuts sigui el costeja de les xarxes wifi, camps de futbol amb gespa artificial, o la construcció de bars i locals socials semblants . S’ha argumentat, per exemple, la paradoxa que suposa assignar 8.000 milions d’euros a noves obres mentre moltes empreses es veuen abocades al tancament pels retards en els pagaments de les administracions locals per serveis prestats.Ha estat el Pla E i més concretament el Fons d’Inversió Local una bona idea?
Des d’un punt de vista econòmic, destinar inversions a infraestructures té un retorn social positiu. Tanmateix, una inversió en infraestructures per se no garanteix retorns socials positius. Pensem per exemple en aquell cas d’inversió al Japó en un llarg pont per unir dues illes … una de les quals comptava amb prou feines mig centenar d’habitants. La precipitació en el repartiment dels fons i en l’inici de les obres pot haver esbiaixat a la baixa la rendibilitat social de les obres.
L’objectiu del Pla E era generar llocs de treball. Les projeccions de llocs de treball a generar són el resultat d’extrapolar la generació mitjana de llocs de treball per unitat de despesa en obra pública. Tanmateix cal tenir en compte dues coses: (1) es tracta d’una mitjana que abasta un important nombre d’activitats (no és el mateix edificar un col legi d’instal lar gespa artificial en un camp de futbol) i (2) la inversió a realitzar és prou important com per alterar aquesta “generació mitjana de llocs de treball” basada en dades històriques. Molt ens temem, a la vista de la destinació dels recursos, que la generació real de llocs de treball serà clarament inferior a la prevista.
La tercera qüestió que cal plantejar és si existia una alternativa de ràpida implementació i no discriminatòria entre ciutadans per assignar els 8.000 milions d’euros del fons. Una alternativa que s’havia considerat era la d’emprar aquests recursos a pagar els deutes pendents d’ajuntaments amb proveïdors. Però una mesura d’aquestes característiques, que probablement hauria salvat més d’una empresa, s’enfrontaria al fet de tractar diferent als ciutadans en funció del municipi en el qual visquessin i, el que és pitjor, premiar aquells ajuntaments que no van poder satisfer les seves obligacions enfront de proveïdors.
Entrades relacionades
Per mi aquest pla és una aberració més del sistema, més de lo mateix, no en aprenem, l’únic que sabem fer és invertir en totxo!!. Tinc la sensació de que els nostres mandataris no saben que fer, i l’única ocurrència que tenen és esperar a que els grans (USA, Alemanya, França…)tirin de nou i seguir la seva estela a veure que deixen anar
Ara resulta que els ajuntaments s’han trobat amb un regalet i no saben com malgastar-ho. A mi em recorda aquests premis que consisteixen en gastar-se una quantitat de diners brutals en una tarda en un centre comercial.
Aquests despropòsits els estic vivint i patint en directe, ja que treballo en una empresa municipal. Veig a diari com es malbaraten aquests recursos arreglant voreres i transformant carrers de forma innecessària, com es continuen construint casals de barri que solament fan servir els quatre del partit, com es fan camps de futbol d’herba artificial (ecològic je, je). I mentre en altres serveis ni siquiera es compleixen les normatives vigents, tenim vehicles operatius amb més de 15 anys, el sistema informàtic és dels anys 90, els treballadors estan en mòduls portàtils provisionals des de quasi 10 anys.
La veritat no sé que passarà quan ens hàgim gastat els 8.000 M€, i continuen cavalcant en la crisis i tinguem que començar a tornar aquests diners.
Es depriment
Salut
Projectes. Calen projectes de coses que no es fonamentin en requalificacions de terrenys i totxo (esports, joc, cultura, oci)… EL Barça haurà guanyat més diners amb la inversió “Messi” o amb un dels seus famosos terrenys? Doncs igual tothom (administracions incloses). e-administració ja!
Possiblement l’efecte real serà menor al desitjat, però hi haurà un efecte i això ja fa que valgui la pena intentar-ho. Sempre serà millor que el pla de Keynes en tres fases: primer imprimir molts sacs de billets de 5 lliures, però, enlloc de distribuir-los, pagar posteriorment a la gent per enterrar-los i, finalment, pagar a la gent per desenterrar-los de nou. Tot menys donar-los.