El cinema es va equivocar d’estratègia
Cinema Palacio Balañá abans de la seva reforma. Font: City in Space
El passat 22 de febrer La Vanguardia publicava un reportatge sobre l’evolució del sector cultural en el context econòmic en el que ens movem. Malgrat que la situació econòmica no és bona, moltes de les indústries culturals no només no han notat la crisi, sinó que fins i tot han experimentat increments en la seva facturació. No obstant això, aquest escenari no és compartit per totes les indústries. La bona evolució del teatre o del sector editorial contrasta amb la mala evolució del cinema o de les discogràfiques.
En el cas del cinema la temptació ràpida pot ser atribuir els problemes del sector a la pirateria i a les descàrregues il·legals per Internet. Però potser cal plantejar-se una pregunta: ofereix el cinema el producte adequat als seus clients? A la vista de l’evolució d’assistència a les sales de cinema, la resposta és clarament no.
Dos exemples de què alguna cosa falla. Un matrimoni de mitjana edat em comentava que, després d’anar per primer cop al cinema en molt de temps, dubtaven en tornar-hi a anar. Per a ells, hi ha poques pel·lícules que els interessin, el so de la sala és massa fort i els molesta especialment veure la gent menjant i bevent a la sala. Prefereixen anar al teatre, a concerts musicals o a l’òpera (on són abonats), llocs on per cert l’entrada val com a mínim tres o quatre cops més que al cinema. No es tracta d’un cas anecdòtic, ja que dies enrere Martí Savalls va fer una reflexió semblant al bloc que manté a Expansión.
On és el problema? L’aposta que anys enrere es va fer pel públic jove de nivell adquisitiu mig-baix. Situant els cinemes en obscurs polígons, farcint-los de crispetes i refrescos XXL, i omplint la cartellera de blockbusters es va retenir un cert mercat, però a costa d’eliminar als clients de major edat. Les mancances econòmiques d’una generació a qui se li exigeix tot i no se li dóna res, unit al major nombre d’alternatives d’oci i els avenços tecnològics, han fet que els ingressos es desplomessin. En canvi, és el públic a qui van deixar completament abandonat l’únic que actualment podria sostenir, per raons econòmiques i també culturals, el mercat cinematogràfic. Coses de la vida…
No lo tengo muy claro.
Para empezar, ¿qué película pretendían ver?. No abunda una cartelera pensada para el perfil que comentas. Y si no la hay, es porque no son mercado. Les queda el cine “alternativo” (salas sin adolescentes, películas sin actores estrella, sin demasiadas palomitas).
Al respecto… las salas ganan más dinero con las palomitas y refrescos que con la película.
Lo que deben hacer los cines es promover sensaciones diferentes al de salón de casa.
Conciertos, óperas, películas en 3D, retransmisiones deportivas en pantallas gigantes, imax’s… ese es el futuro (espero) de las salas de cine.
De fet, si vas a la filmoteca de Barcelona, generalment està bastant plena, i diria que el 99% és un públic adult de més de 25 anys i una part important són jubilats. La gent que li agrada el cinema s’ha hagut d’espavilar i buscar aquest tipus de sales “alternatives” que, a part de no tenir cap dels inconvenients dels cines “normals”, són molt més competitives tant a nivell de qualitat com pel que fa a preus.
Efectivament… ben trobat l’exemple de la filmoteca…