No som davant d’un escenari deflacionista
La taxa de variació interanual de l’IPC es va situar al gener en el 0,8%, el registre més baix des de fa molts anys. Aquesta excepcionalitat encara és més marcada si es compara amb la inflació d’un any enrere, que s’enfilava fins al 4,3%. De fet, es preveu que si no hi ha canvis significatius, la inflació pugui arribar a ser negativa en els propers mesos.
Vol dir això que ens trobem davant d’un episodi de deflació? No necessàriament. Bona part de la forta caiguda de l’IPC es deu única i exclusivament a les fluctuacions del preu del petroli. De fet, si excloem els productes energètics, la taxa d’inflació interanual es va situar en l’1,9%, una taxa modesta, però positiva. Si agafem la taxa d’inflació subjacent (que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats), la taxa d’inflació dóna registres similars (2%).
En aquest darrer cas, a més, podem observar l’evolució durant aquest darrer any. I si bé s’aprecia una tendència decreixent, res ens fa pensar que aquesta taxa pugui arribar a xifres negatives. Per la qual cosa no és previsible entrar en un episodi deflacionista d’aquels que en podríem considerar perillosos.
No obstant això, l’IPC espanyol té una petita trampa: no inclou una imputació del cost de viure en un habitatge de propietat, tal i com fan altres països. Aquest fet va evitar, per exemple, suavitzar l’increment del cost de la vida en l’època de la bombolla, però també suavitza les caigudes derivades del seu esclat. En cas de què aquest estigués incorporat, molt probablement ja seríem davant d’un episodi deflacionista.
Jo crec personalment que estem en deflacció. Dels proveïdors que tenim a la nostra empresa, ningú s’atreveix apujar preus, és més treballem amb preus a la baixa. Jo estic en el sector de residus, i alguns preus han baixat a 0, i d’altres estan a un terç del preu de fa un any, aixó en materials reciclats, hi ha bones ofertes per comprar amb preus inferiors als de l’any passat. El cas és que nigú comprem res.
els únics que han pujat preus són les Administracions públiques i els serveis que presten a través de concessions. Per ejemple, a Terrassa l’aigua l’han pujat un 14%, i la gestió del residu orgànic en la planta de compostatge un 18 %, la llum també ha pujat no quan. Total que al final sempre som els mateixos els que ens ajustem, els altres a viure.
Salut
Hola,
El que comentes és cert, però només amb un petit matís: aquests preus que comentes no són preus del consum sinó preus industrials (concretament matèries primeres). El comportament d’aquests preus sol ser bastant erràtic i no necessàriament dóna bones pistes. De fet, els preus industrials han mostrat una evolució molt continguda en els darrers anys, tot i l’aparent bonança econòmica.
El que sí subscric al 100% són els augments, alguns cops allunyats de tota justificació, de tarifes regulades.
Los precios “de mercado” van a la baja. Conozco muchas tarifas de precios a cliente final por importes menores a los del año pasado. “Vender cómo sea”.
Los precios “regulados”, al contrario. Y ello es un auténtico escándalo del que, extrañamente, apenas nadie dice nada.