Compri productes espanyols
Balança per compte corrent espanyola en relació al PIB
El ministre d’Indústria Miguel Sebastián va sorprendre l’altre dia amb unes declaracions animant als consumidors a consumir productes espanyols. Segons els seus càlculs, un increment de 150 euros anuals en consum de productes domèstics equivaldria a salvar 120.000 llocs de treball. Unes afirmacions que sonaven una mica malament venint d’un economista doctor per la Universitat de Minesotta.
Però l’explicació d’aquesta demanda heterodoxa està en les xifres de la balança per compte corrent, el registre de les transaccions entre Espanya i la resta del món, que presenta uns números vermells difícilment sostenibles. En els darrers anys, aquest dèficit ha arribat a representar el 10% del PIB, el més alt dels països desenvolupats. Les causes són diverses: per una banda, l’empitjorament de la balança comercial, tradicionalment deficitària en un país molt dependent del petroli (i que no ha sabut diversificar o incrementar l’eficiència energètica). Per una altra banda, dues partides que tradicionalment compensaven els dèficits de la balança comercial, com les remeses de diners o els ingressos per turisme, han variat per canvis socials o culturals. Cada cop més gent viatja fora, per la qual cosa la balança de serveis de turisme té superàvit, però cada cop més petit. I pel que fa a la balança de transferències, aquesta és negativa des del 2002. Un reflex de què s’ha passat de ser un país d’emigració a un d’immigració.
Balança de transferències en proporció al PIB espanyol
Davant d’aquesta situació, té un cert sentit apel·lar a passar les vacances a Sierra Nevada en comptes dels Alps, o a consumir caves catalans en comptes del champagne francès. Els dèficits comercials han estat un element que ha fet caure el creixement del PIB durant els darrers anys, un fet que quedava dissimulat amb les xifres de creixement del consum privat o d’inversió, però que ara cobra especial rellevància. Però també hi ha un altre factor a tenir en compte: els dèficit per compte corrent s’havien anat solventant amb ingents aportacions de capital de l’exterior, un flux que va quedar interromput amb la crisi de mitjans de 2007…
No obstant això, aquesta mesura és una solució a curt termini que pot acabar amagant la naturalesa del problema: les greus manances de competitivitat de l’economia espanyola. Seria un greu error pensar en clau proteccionista a mig i llarg termini, tot i que a curt termini els rèdits són evidents, ja que el neoproteccionisme ens pot continuar condemnant a un model econòmic desfassat i poc productiu. Ara és tard per posar remei als mals de la manca de productivitat de l’economia i l’escassa competitivitat dels productes nacionals enfront dels estrangers. Però més val tard que mai
I si els estrangers apliquessin la mateixa política, ens quedaríem sense, aproximadament, una desena part del PIB que s’atribueix al turisme
Bona reflexió… un típic cas de dilema del presoner! Per cert, el turisme exterior aporta entre el 4 i el 5% del PIB. El 10% del PIB és la suma del que aporta el turisme exterior i el turisme intern.
Efectivament… i si, a més, cada CCAA fa el mateix, doncs en lloc de comprar cava català serà sidra asturiana (a Astùries) i… així…
Conseqüència: “Consuman, pero seleccionen y consuman bien y bueno” (i a posar-se les piles per ser els millors). No conec millor manera d’esquivar la crisis.
aquestes declaracions són per flipar. Segurament ara li traurien el doctorat i el farien repetir curs.
El problema és molt més profund del que sembla, i lo pitjor és que no tenim eines per solventar-ho, per lo que primer tindrem que esperar a que EE UU s’en surti (que ho farà i ràpid), despres tocarà a Europa, i quan tots vagin “viento en popa” ja podrem nosaltres pujarnos al carro, per cert a Euskadi ni s’enteraran quasi.
Una altre opció, és que ens caiguem per sota de la mitja europea i tornem a cobrar els meravellosos fons de cohesió europeus, i na fen.
salut
Un molt bon article divulgatiu tanmateix m’agradaria apuntar un parell de coses per millorar-lo. En primer lloc seria bó anotar les fonts dels gràfics. És ben cert que no s’ha inventat les dades però si se sap d’on surten les dades molt millor. En segon lloc les faltes d’ortografia fàcilment corregibles: los déficit por cuenta corriente se habían ido “solventant”, modelo económico “desfassat”, “neoproteccionisme”. Tots ells després del segon gràfic. Per cert, el canvi al castellà a què obeeix?
El que algú hauria d’explicar és com pot ser que el tipus d’interès baixi, en un context on hi ha una demanda de crèdit insatisfeta. Se suposa que l’excés de demanda hauria de fer pujar el preu, però en realitat passa just el contrari.
Marcus,
El blog estarà en els dos idiomes (català i castellà). De moment estic fent proves i per això encara es veuen coses una mica rares. T’ha sortit la pàgina en castellà perquè el sistema per defecte t’envia a l’idioma que tens configurat al navegador. Ara habilitaré l’opció de canvi d’idioma.
Gràcies pels suggeriments!