Quan l’emprenedor es troba amb la universitat
Un dels grans defectes de la nostra universitat és el seu aillament respecte de les evolucions socials, econòmiques i culturals. Aquest fet es manifesta en moltes dimensions. Per exemple, ha estat molt citada la inadequació existent entre oferta formativa universitària i les demandes de les empreses. N’hi ha altres menys visibles, però també prou importants: la universitat i l’emprenedoria han estat tradicionalment poc amigues, sobretot en aquestes latituds. Generalment els emprenedors consideren la universitat un lloc on es perd el temps (els pocs emprenedors que han arribat a passar per la universitat solen abandonar els estudis), i la universitat sol menystenir-los pel senzill fet de què “no són dels seus”.
Aquesta tradicional desconfiança mútua ha tingut excepcions. La més sonada és la de Google, una empresa que entre els seus mèrits ha estat el de què dos estudiants de doctorat monetitzessin (i de quina manera) el seu coneixement. A casa nostra també tenim gent que ha estat capaç d’establir ponts entre el món universitari i l’emprenedoria. En Dídac Lee n’és un d’ells.
Dimecres passat, en el decurs de la fira d’ocupació UPFeina, en Dídac va impartir una conferència als estudiants de darrer curs, donant-los a conéixer el que representa ser emprenedor. No és el primer cop que trepitja una universitat en qualitat de ponent. De fet, ja col·labora en el programa MBA de la Universitat de Girona en qualitat de professor convidat.
De la xerrada (i la post-xerrada) em quedo amb una idea: ser emprenedor no només implica crear empreses, sinó també tenir la capacitat de fer allò que denomina intrapreneurship (saber vendre nous projectes empresarials al comitè de direcció). Si per la emprenedoria clàssica calen una sèrie de condicions (mínima burocràcia, entorn regulatori favorable, disponibilitat d’infraestructures…), aquestes també calen dins de l’empresa per tal de què aquests projectes puguin sorgir i puguin acabar arrelant.
No crec que et descobreixi res de nou, però la UPF compta amb la UPF Business Shuttle destinat precisament a això, a fomentar l’emprenodoria. Tot i així no sé fins a quin punt funciona com cal o si la gent hi mostra prou interès. Si en sapiguèssis alguna cosa jo tinc curiositat per saber com està el tema. Ah! I no em cansaré de felicitar-te pel bloc.
Carlos,
De fet, aquesta conferència fou el fruit d’un arranjament a vàries bandes, entre elles l’UPF Business Shuttle. El projecte és bo i la persona qui ho porta és molt competent, però de moment està molt enfocat a start-ups que sorgeixen del professorat universitari. La part d’emprenedoria destinada a estudiants/graduats està però pràcticament verge, tot i que probablement això canvii aviat en una iniciativa conjunta del Business Shuttle i l’Associació d’Antics Alumnes.
I per cert, gràcies pels (immerescuts) elogis!
[...] PS: (en cat) http://www.economing.com/2008/11/25/quan-lemprenedor-es-troba-amb-la-universitat/ [...]