Arxiu Mensual de agost, 2008

Anul·lar passatges com estratègia de màrqueting

Publicat
per
admin
el 12 agost 2008
en business i turisme
. 7 Comentaris

Ryanair deu el seu èxit a economitzar al màxim les despeses, incloent les de publicitat. De fet, circula la llegenda de què és el mateix Michael O’Leary, director general i alma mater del “model Ryanair”, qui dissenya la publicitat, el que podria explicar que sigui, visualment parlant, francament millorable. Però la seva principal plataforma de publicitat ha estat, i és, la publicitat generada per certes accions.

La darrera de les accions publicitàries ha estat anunciar, enmig de les vacances estiuenques, que Ryanair anul·larà aquells passatges que hagin estat adquirits mitjançant un intermediari. Segons l’empresa, es tracta d’una pràctica ilícita i que va generalment acompanyada de càrrecs innecessaris epr al client final. Com no era d’esperar, les agències de viatges han contraatacat

És adequada la postura de Ryanair?

    Per una banda, tota empresa hauria de tenir el dret a decidir quins són els canals de distribució pels quals vol comercialitzar el producte. De la mateixa manera que una empresa d’articles de luxe difícilment acceptaria que els seus rellotges de 3.000 euros es venguessin en un hipermercat de baix cost, Ryanair hauria de tenir dret a vetar la comercialització en altres canals.

    Per altra banda, si les agències de viatges revenien bitllets de Ryanair deuria ser amb el consentiment implícit de la companyia. A diferència d’altres productes que poden ser adquirits de manera anònima, els bitllets d’avió són nominatius i inclouen informació sensible, com és per exemple el número de targeta de crèdit. Per tant, legalment hi ha força dubtes de què aquesta rescissió unilateral del contracte sigui defensable.

    Però finalment hi ha un altre aspecte: què aconsegueix Ryanair, en termes de màrqueting, amb aquesta mesura? A diferència d’altres accions dutes a terme per l’empresa i que podien defensar-se argumentant de què afavorien al consumidor final, en aquest cas qui surt clarament perjudicat és el consumidor, el qual pot veure com les seves vacances salten pels aires. El precedent d’inseguretat que pot generar una política d’aquest tipus pot fer que el resultat final sigui el contrari al desitjable. Els consumidors no volen incerteses.

Emprenedoria selectiva

Publicat
per
admin
el 9 agost 2008
en business i emprenedoria
. 2 Comentaris

La Generalitat acaba de fer pública la convocatòria d’ajuts per a persones que es vulguin establir com a autònomes, dins del Pla Inicia. Aquesta línia d’ajuts, dotada amb 11,6 milions d’euros, es destina tant a subvencionar l’establiment com a treballador autònom, els estudis de viabilitat del projecte empresarial (amb un topall de 1.000 euros), i la formació necessària per a l’establiment del negoci (també fins un topall de 1.000 euros).

Un aspecte a tenir en compte és que no tothom pot beneficiar-se de l’ajut a l’establiment com autònom. Concretament, en queden exclosos els homes entre 30 i 45 anys.

Personalment considero que aquesta exclusió de facto ajuda ben poc a fomentar l’esperit emprenedor.

Diversos estudis mostren que el l’emprenedor-tipus (per exemple el perfil dels emprenedors madrilenys) és precisament el d’un home en aquest tram d’edat. Per tant, aquests ajuts no són pròpiament ajuts a l’emprenedoria, sinó ajuts perquè determinats col·lectius puguin ser emprenedors.

Arribats a aquest punt la pregunta que caldria fer-se és: per què el perfil d’emprenedor és un home, de mitjana edat, i amb estudis superiors? Apuntem algunes teories:

a) Els altres col·lectius (dones, joves, seniors) tenen majors dificultats que els homes de mitjana edat a l’hora de cercar finançament.

b) L’edat i els estudis poden ser factors determinants perquè una persona es decideixi a emprendre.

Em penso que la Generalitat s’ha quedat amb la primera teoria. D’acord amb la mateixa, si cal ajudar amb un col·lectiu, aquest hauria de ser aquell que ho té més difícil per trobar finançament.

Aquesta teoria té un gran però. Aconseguir finançament és sempre una tasca difícil, però no depèn bàsicament del fet de ser home o dona, jove o senior, sinó del pla d’empresa que hom pugui aportar. Aquest però sembla un criteri secundari per a la Generalitat, i prefereix discriminar les ajudes en funció de variables que puguin verificar-se només mirant el DNI.

Jo sóc dels qui penso que cal donar versemblança a la teoria B. És difícil que una persona de 20 anys es decideixi a emprendre, entre altres coses perquè li manca una mínima trajectoria professional i algun que altre fracàs. És difícil també que una persona passada la cinquentena s’arrisqui a emprendre, ja que generalment un es torna més conservador.

Per tant, probablement aquests ajuts acabaran tenint un efecte no desitjat ja que (a) no es farà l’ús que se’n faria si estiguessin oberts a tothom i (b) poden acabar finançant projectes inviables únicament pel fet d’anar signats per una persona que pertany a la “quota”.  Si jo fos la Generalitat em plantejaria universalitzar els ajuts, però sempre i quan es vinculessin a l’aprovació prèvia d’un pla d’empresa que oferís mínimes garanties de viabilitat. Així mateix, vincularia la quantia de l’ajut no al fet de tenir una determinada edat, sinó al sector en el qual pretén operar el nou negoci.