Arxiu Mensual de juliol, 2008

Linkedin en castellà

Linkedin, probablement el millor gestor de targetes de visita professionals a la xarxa, acaba de treure (en versió beta) la seva versió en castellà. D’aquesta manera supera un dels seus punts febles en relació a altres xarxes (especialment Xing).

Una dada interessant és que, a diferència d’altres xarxes socials que han tret la versió espanyola simultàniament a la francesa o l’alemanya, en aquest cas s’ha prioritzat l’espanyola. El motiu és l’important base d’usuaris hispanoparlants, que calculen en 1 milió.

Més sobre aquesta notícia  Noticiasdot.

I a la tercera va la vençuda, o el concurs de Martinsa-Fadesa

Gairebé un any després de l’esclat de la crisi financera que certificà el final de la bombolla immobiliària s’ha produït la primera gran caiguda del sector. Martinsa-Fadesa anuncia que presentarà un concurs de creditors per superar la seva insostenible situació financera. De res han servit els desesperats esforços de refinançar l’ingent quantitat de deute mitjançant una solució a múltiples bandes. La manca d’un crèdit mig emparaulat amb l’ICO ha impossibilitat que l’acord arribés, i amb això la continuació del negoci de la companyia sense més.

No és però, l’única gran constructora-immobiliària que passa per problemes. Altres dues grans empreses (Habitat i Colonial) van estar a temps d’esquivar el concurs, si bé al preu de veure com els prestamistes esdevenien copropietaris i pràcticament es quedaven l’empresa. Totes tres empreses tenen un denominador comú: van ser empreses compradores d’altres empreses del sector, d’igual o superior mida, i les adquisicions es van fer “apalancant-se” (és a dir, endeutant-se a dojo) gràcies al fet de què el crèdit era fàcil i abundant.

Mesos enrere van circular rumors de què el govern estava aguantant artificialment alguna cotitzada per evitar que entrés en situació de concurs. Visto lo visto,  Martinsa-Fadesa tenia alguns números.

Pagar l’hotel a terminis

Des de fa unes setmanes el conegut portal d’oci Atrapalo ofereix als seus clients una nova facilitat: poder pagar l’hotel reservat en dos terminis. L’única restricció a aquest pagament a terminis és que la reserva ha de ser superior als 600 euros.

Una innovació? Sí i no. Sí, en el sentit de què és una pràctica inhabitual, almenys en agències de viatges importants (Atrapalo és formalment agència de viatges). Però el pagament a terminis havia estat una pràctica força estesa durant el seixanta i setanta, especialment en estades quinzenals, que eren les que es portaven per aquella època.  Aquesta pràctica me l’ha confirmat un antic director d’hotel de platja, ara ja retirat.

Recessió

Gairebé tothom estarà d’acord en què l’economia espanyola no mostra la vitalitat d’altres èpoques no massa llunyanes. Però, hem entrat ja en una recessió?

En primer lloc cal aclarir el significat del terme recessió. Molts mitjans de comunicació utilitzen el terme recessió per referir-se a la situació en la que l’economia té creixements negatius del PIB en dos o més trimestres consecutius. No obstant, aquesta definició no és l’única.

Per una banda poden existir factors econòmics addicionals al creixement del PIB que poden indicar una situació de recessió. L’evolució del mercat laboral, pla producció industrial o les vendes comercials poden ser altres elements indicatius. És per aquest motiu que institucions com el National Bureuau of Economic Research (NBER) no tenen una definició automàtica de recessió i prefereixen que sigui un comitè qui dictamini si una economia està o no en recessió a partir de l’evidència disponible.

Per altra banda cal tenir en compte quina mesura de creixement s’utilitza. Generalment s’ha utilitzat com a mesura de creixement les taxes de creixement interanuals, ja que aquestes permeten eliminar efectes estacionals que apareixerien si s’agafessin taxes de creixement intertrimestrals. Una altra alternativa és utilitzar les taxes de creixement intertrimestrals “filtrades” per eliminar efectes estacionals i anualitzar-les (és a dir, multiplicar-les per 4). Aquesta alternativa, que és la que s’utilitza als Estats Units, permet veure amb millor precissió què passa en períodes de fortes oscil·lacions que no pas amb les taxes internauals, que acostumen a emmascarar-les amb allò que s’anomena “efecte base”.

I ara on ens trobem? Tots els signes apunten de què ens trobem a punt d’entrar en recessió.

Concentrem-nos primer en la taxa de creixement del PIB. Segons les darreres dades de l’INE, el creixement interanual del PIB fou del 2,7% interanual el primer trimestre del 2008. En principi, res que fes sospitar de l’existència de recessió. En canvi, el creixement intertrimestral fou un modest 0,3%, el que anualitzant-ho “a la brava” significaria un creixement anualitzat de l’1,2%. Per què aquesta discrepància? Per la senzilla raó de què el 2,7% interanual encara du la inèrcia dels bons resultats dels tres trimestres del 2007, i aquesta inèrcia no desapareixerà fins que vagin passant els trimestres i els bons resultats vagin quedant fora del còmput.

Les previsions per al segon trimestre són encara més negatives, ja que es preveu que el PIB creixi entre el 0 i el 0,3% intertrimestral, el que significarà que en el millor dels casos s’estarà creixent a l’1% (en termes intertrimestrals anualitzats). La causa d’aquest mal comportament està en l’evolució de l’índex de producció industrial, que va caure un 5,5% al maig, i les vendes de grans empreses al mercat interior, que van tornar a caure al maig.

Per tant, tot i que tècnicament no s’hagi entrat en període de recessió, sí que existeix un important risc de què a finals d’any s’hi entri. El que passi a la tardor serà decisiu.

Estiuejar al país

A l’entrada anterior comentàvem el previsible estancament de l’activitat turística per al 2008, segons les estimacions de l’Índex UAB d’Activitat Turística. Malauradament, per manca de disponibilitat de dades oficials, l’Índex no inclou una previsió del que passarà amb el mercat interior (catalans o persones de la resta d’Espanya que faran turisme a Catalunya).

Quines són les previsions? A priori, el fet de què no estiguem en un període de bonança econòmica pot estimular el turisme interior en detriment del turisme a d’altres països. Però aquesta no és l’única variable a tenir en compte. El preu del transport, el preu dels productes turístics a les diferents destinacions i sobretot el tipus de canvi poden afectar les decisions d’un potencial turista en una direcció o en una altra.

De moment, tots els factors, llevat dels relacionats amb la renda (o amb les expectatives de renda) juguen favorablement. Els preus del transport han patit encariments modestos, moltes destinacions turístiques de fora d’Espanya permeten encara “estalviar diners” respecte a quedar-se a estiuejar a Espanya i el tipus de canvi juga a favor d’anar a destinacions com els Estats Units o el Japó.

Previsiblement, però, el 2009 serà l’any de quedar-se a casa, seguint les recomanacions del conseller Huguet. Probablement la situació econòmica no acompanyarà (sense descartar la possibilitat d’estar en recessió econòmica), els preus dels transports s’hauran apujat (especialment en els vols de les companyies de baix cost) i probablement el tipus de canvi no sigui tan favorable. Així mateix, i fruit de la menor activitat, els preus dels productes turístics pressionaran a la baixa.

Ni els turistes ens salvaran la temporada (econòmica)

El passat dimarts es presentà l’edició del 2008 de l’Índex UAB d’Activitat Turística, un estudi de recerca l’objectiu principal del qual és oferir una previsió del mercat turístic català i espanyol en les seves diferents variables (nombre de turistes, estada mitjana i despesa diària). Aquest estudi, que ja va per la seva setena edició, ha estat tradicionalment un bon predictor del que ha acabat passant a la realitat.

Si ens guiem per les previsions, la cosa no pinta massa bé pere al mercat català, ja que l’activitat turística s’incrementarà un modestíssim 0,2% pel que fa al turisme estranger. Res a veure amb els  increments del 4% que es van experimentar els anys 2004 i 2005. Tot i això, el nombre de turistes que arribaran serà de 16,4 milions, una xifra molt important.

A què es deuen aquestes magres expectatives? Senzillament a l’esgotament del nou jaciment de turistes que va representar la combinació Regne Unit + low cost. Aquest binomi fou el responsable del fort increment de l’activitat turística entre el 2004 i el 2006. La debilitat de l’economia britànica, unida al tipus de canvi,  i també als majors costos derivats de l’alça del preu del petroli estan ja passant factura. Malauradament al tractar-se d’un mercat molt madur, no hi ha grans mercats turístics que permetin compensar aquest estancament. Únicament mercats emergents (com els de l’Est d’Europa) poden ajudar a pal·liar la situació, però de manera parcial.

Un tema interessant de veure és l’evolució per factors. Així, mentre s’espera que el nombre de turistes estrangers s’incrementarà en un 2,7%,  la despesa diària ho farà només un 1,3%, mentre que l’estada mitjana dels turistes  es reduirà en un 3,8%.  Tornem al problema de sempre: venen més turistes, però s’estan menys dies, i gasten menys del que desitjaríem.