L’habitatge està sent un dels camps on més han abundat les promeses electorals. Promeses de construcció de milers i milers d’HPO, xecs-lloguer… i ara la proposta de què els contribuents es puguin deduir el 25% del cost de la hipoteca, en comptes del 15% actual.
Considero que no és una bona proposta per les següents raons:
- Tothom ha de tenir dret a un habitatge. Per tant, tothom hauria de ser tractat per igual, fiscalment parlant. Una deducció com la que es planteja agreujaria la discriminació d’aquells qui opten(o es veuen obligats) per alternatives a l’habitatge de compra.
- Si la deducció té com a finalitat fomentar l’estalvi a llarg termini, existeixen força instruments tant o més actractius que mereixerien ser objecte del mateix tracte que l’adquisició d’un habitatge. Un dels problemes als quals ens estem enfrontant a causa d’aquesta discriminació és el fet de què bona part dels estalvis han anat dirigits a inversions de dubtosa productivitat.
- No està gens clar qui es beneficiaria realment d’aquesta deducció extra. Teòricament és el propietari, però a la pràctica ha estat la part venedora qui s’ha endut bona part d’aquesta deducció. Quelcom semblant està passant amb els famosos xecs-lloguer.
La millor deducció és doncs, la seva eliminació. Ara bé, cal tenir en compte que moltes persones han pres la seva decisió d’adquirir un habitatge tenint en compte aquestes deduccions. Per tant el nou sistema impositiu hauria de respectar, d’una forma o una altra aquests drets adquirits.
Tothom ha de tenir dret a un habitatge. Per tant, tothom hauria de ser tractat per igual, fiscalment parlant.
El problema, des del meu punt de vista, rau en la contradicci
Interessant el comentari. Si volen promocionar el lloguer, per quin motiu no s’ha tractat fiscalment per sobre de la compra? Em temo que la mateixa resposta
Tens tota la ra