El preu de la llet s’ha incrementat en un 30% durant el darrer any. I aquest fort increment ja s’està cobrant les primeres víctimes. Segons sembla, les vendes de llet de les primeres marques, que ara ja es ven per sobre la barrera psicològica de l’euro, han caigut de manera significativa. Bona part d’aquesta demanda s’ha traslladat a les marques blanques, que ofereixen la llet a un preu entre un 20% i un 30% inferior. La resta, consum que ha desaparegut.
Les tensions derivades del fort encariment de la llet no són un fenomen exclusivament nostre. La filial alemanya de Lidl s’ha hagut de disculpar davant els seus clients per haver hagut d’apujar el preu de la llet de la seva marca després de força anys de preus estables. I dies enrere Leclerc, un dels grans distribuidors de França, va amenaçar de vetar a la popular marca La vache qui rit, després de què el preu del producte s’apugés en un 20% en pocs mesos.
Aquesta escalada de preus, a diferència del que es pensa, pot tenir repercussions a llarg termini. La primera, pel fet de què moltes persones acabin consumint menys llet que abans no per una qüestió de preus sinó de gustos. I la segona, que molta gent comenci a descobrir les marques blanques i els formats de distribució basats en la no-marca, amb els efectes que això pot tenir sobre les empreses d’alimentació.
Mira per on, resulta que la marca de llet s
Suposo que fins ara, sense problemes de pressupost, les marques s
Efectivament crec que els que ho estan pagant s