Economing

Mai haurien pensat els igualadins que el Financial Times els dediqués un article destacat. Però malauradament avui no han parlat de les seves empreses del textil o de la pell, sinó citant-los com la ciutat representativa de la desacceleració immobiliària: promocions que s’han quedat en els fonaments i edificis a mig fer.

Durant força temps Igualada fou el darrer refugi d’aquells qui volien tenir un pis a preus raonables. Era allà on segons diverses fonts immobiliàries (com Idealista), era possible trobar el preu per metre quadrat més assequible de la província de Barcelona. El fet de tractar-se de l’única ciutat de la tercera corona metropolitana que no compta amb tren directe amb el centre de la ciutat pot tenir alguna cosa a veure.

Ara sembla (jo fa temps que no he anat per allà) que és una de les primeres ciutats catalanes on s’evidencia de manera clara la punxada de la bombolla immobiliària. I nosaltres que ens pensàvem que això només passava a Múrcia o a la Costa del Sol…